Miguel Rasero a La Galeria

La Galeria de Sant Cugat del Vallès presenta el 10 d’octubre (i fins a primers de novembre) una acurada selecció de 40 obres de l’artista Miguel Rasero que permetrà descobrir les diverses facetes de la seva trajectòria, així com el ventall de plantejaments i tècniques que abraça: pintura, collage, dibuix, escultura en fusta i metall i maquetació. A la mostra s’hi poden veure obres representatives de les principals línies de la seva producció:? La Natura morta és una constant des de l’inici. A la dècada dels 70 experimenta amb la fragmentació i reordenació de la composició mitjançant el collage amb papers tintats i tallats a mà i revisa diferents llenguatges de la història de l’art. Aquesta línea de treball es manté i evoluciona paral·lelament a les noves que l’artista introdueix posteriorment, convertint-se en una plataforma de joc i contemplació que manifesta la singularitat i finesa del seu esguard. A la dècada dels 90, la seva atenció es diversifica cap al món vegetal, a les arrels de la natura i el paisatge, i presenta De Vegetabilibus a Madrid i al Grand Palais de París, donant-se a conèixer a nivell internacional. A finals dels 90 inicia la Sèrie negra, que agrupa pintures realitzades bàsicament amb pigment negre sobre plafó de fusta- a vegades hi suma el vermell i el collage. Els temes hi són construïts a partir de reserves sobre el suport que dibuixa els motius en negatiu. Aquests són principalment estructures en equilibri i xarxes suspeses a l’espai , ocasionalment habitats per personatges bufonescs, i que versen sobre la fragilitat de l’existència. Amb el canvi de mil·leni Rasero fa un nou trencament experimenta amb unes sèrie de barraques construïdes amb materials de rebuig i escultures elementals a partir d’objectes trobats. Les barraques i les figures fantàstiques situen l’espectador al llindar de la subcultura però també d’allò poètic i disfuncional. Són el preàmbul de la Sèrie blanca que incorpora aquestes elements en la revisió dels moviments estètics racionalistes i conceptuals del S. XX. Les construccions tridimensionals salten al pla del quadre on Rasero estableix un diàleg en el que conflueixen la pulcritud racionalista, el llenguatge arquitectònic, la intüició i les emocions. L’obra sobre paper més recent inclosa a l’exposició de La Galeria presenta la novetat d’incorporar arbres al costat de les construccions que evolucionen de la Sèrie blanca i que ara es mostren com a elements del paisatge en diàleg amb l’entorn natural. Miguel Rasero (Doña Mencía (Còrdova), 1955) va arribar a Barcelona al 1966 on es va iniciar com a pintor i on exposaria per primera vegada al 1975 a la Galeria Tretze. A finals dels 80 i durant els 90 ho fa a diferents ciutats de l’Estat espanyol: Girona, Madrid, Palma de Mallorca, Salamanca, Terol i moltes més. A Barcelona exposa amb Sebastià Jané, Sala Gaspar i, a partir del 1994, de forma regular amb la Sala Parés i la Galeria Trama. Els darrers dotze anys l’obra de Rasero ha sigut motiu de varies exposicions institucionals que han contribuït a situar la importància i originalitat de la seva trajectòria, destaquem la retrospectiva de la Diputació de Còrdova (2002) i “Monólogo interior” a la Fundació Vila Casas de Barcelona (2011). Els seus treballs estan presents en més de quaranta col·leccions públiques i privades (MACBA, Fundació “la Caixa”, Banca Rotschild (Suïssa), Colecció Summer (Nova York), Bankinter (Madrid),...).