La Diputació de Girona actualitza el seu Fons d'Art i el posa en xarxa per divulgar-lo

El catàleg digital del Fons d’Art de la Diputació de Girona és un espai virtual dedicat al patrimoni artístic d’aquesta institució. Té com a objectiu facilitar als ciutadans l’accés al coneixement del seu llegat d’una manera senzilla i adaptada als temps actuals i, al mateix temps, pretén ser una eina de recerca per als investigadors pràctica i eficaç, que contribueixi a un major coneixement del nostre territori. El projecte existeix gràcies a la feina que ha estat duent a terme des de fa uns quants mesos un equip de treball format per personal de la Diputació de Girona i del Museu d’Art de Girona, que és qui custodia el Fons. Els responsables d’aquestes dues institucions, el vicepresident de la Diputació de Girona Xavier Soy, i la directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas, han presentat el catàleg en un acte que s’ha dut a terme a la sala Ferran Agulló de la Diputació. La col·lecció en línia: pintura i escultura. El catàleg digital s’ha concebut en forma d’inventari constituït per dues categories d’informació: la primera, centrada en les obres d’art que conformen el fons (acompanyades de les fitxes tècniques i la galeria d’imatges) i la segona, dedicada a identificar els artistes que s’hi troben representats. La característica principal d’aquesta plataforma digital és la interconnexió de dades entre les dues categories, i destaca, per damunt de tot, el cercador. El Fons d’Art de la Diputació de Girona està format per un conjunt extens de peces amb un alt valor arqueològic i artístic (fotografies, utensilis, elements constructius i arquitectònics, rajoles i mosaics) que abracen una franja temporal molt dilatada, des del principi de l'edat mitjana fins al moment actual. Davant l’envergadura de la col·lecció, en aquesta fase del projecte es va decidir centrar el catàleg digital en la part més significativa, representada per la pintura i l’escultura. Es preveu que en fases posteriors es pugui seguir complementant. Actualment, al catàleg digital hi ha informació de prop d’un miler de peces, la majoria de les quals se situen als segle XIX i XX, un període en què les comarques gironines van tenir un paper primordial en l'art: des dels inicis del paisatgisme i la creació de l'Escola d'Olot, passant per la Renaixença i el nou catalanisme polític sorgit al segle XX, fins a l'art de la postguerra. També hi ha representades algunes de les fórmules creatives més contemporànies, i la resta són, bàsicament, pintures renaixentistes i barroques basades estilísticament en una mena d'amalgama de diferents escoles. El protagonisme de la col·lecció el tenen, en primer terme, els artistes gironins i, en segon terme, els que van prendre les comarques gironines com a temàtica. A més, hi ha un altre grup significatiu d’obres: d’una banda aquelles de les quals no es coneix l'autoria i, d’una altra, les que, malgrat estar signades, no se n’ha pogut identificar l’autor. Per això el projecte s’ha plantejat des d’una perspectiva oberta que permeti compartir informacions i ofereixi la possibilitat que el catàleg es pugui anar ampliant amb nous continguts. Així, des de la pròpia pàgina web es fa una crida a tots aquells que puguin ajudar a completar les referències que encara hi falten. El paper de les TIC. Ara, en un moment en què el paper de la cultura en la societat s’està redimensionant gràcies a les noves tecnologies, la Diputació de Girona ha volgut fer una aposta ferma i desplegar la seva col·lecció d’art a la xarxa per convertir-la en una font d’informació per als ciutadans. Per tant, s’ha pretès que aquesta aplicació tingui caràcter divulgatiu i que el seu contingut sigui dinàmic. És responsabilitat dels poders públics obrir vies que facilitin l’accés de la ciutadania al seu patrimoni cultural. Amb aquest catàleg digital la Diputació de Girona obre un nou canal de comunicació que ajudarà a transmetre el seu patrimoni a les generacions futures. El Fons d’Art de la Diputació de Girona (especialment en la part referent a la pintura i l’escultura) constitueix una autèntica memòria visual de la història de l'art català i gironí. La col·lecció existeix gràcies a la tasca que durant més d’un segle va fer la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics amb l’objectiu de crear un museu, però també a la convocatòria de beques per a joves artistes, a la donació de peces que han fet algunes institucions, entitats i particulars, a l'adquisició d'obra i ja en aquests últims temps, a l'organització de concursos, mostres d'art i exposicions itinerants. En suma, aquest catàleg digital revela la importància que ha tingut la Diputació en el foment i l’evolució de les arts plàstiques a les comarques gironines. El catàleg, cronològicament, situa la seva atenció als segles XIX i XX, a banda d’uns quants exemples molt lloables de pintura religiosa renaixentista i barroca com ara Santa Caterina d’Alexandria, del català Antoni Viladomat (1678-1755) i molts d’altres que hi consten com a “autors desconeguts”. Del segle XIX, hi trobem una bona mostra de la pintura històrica. En destaquen, per exemple, dues de les obres de Ramon Martí Alsina (1826-1894), Les heroïnes de Santa Bàrbara exposada al saló de plens de la Diputació i El setge de Girona de 1809, un esbós de la gran tela de que va pintar l’artista sota el títol El gran dia de Girona i que es pot veure a l’edifici de la Generalitat a Girona. També hi ha una volum considerable de pintura de paisatge, amb obres d’artistes gironins com el banyolí Manuel Pigem o els impulsors de l’Escola d’Olot (Joaquim Vayreda ?que també fou diputat de la Diputació de Girona?, el seu germà Marià Vayreda i Josep Berga i Boix) i d’altres tan coneguts com ara Modest Urgell o Santiago Rusiñol (entre les quals, la coneguda Girona). Un altre gruix important d’obres del catàleg prové de les beques que va començar a atorgar la Diputació a finals del s. XIX, destinades a la formació d’artistes gironins a Roma i París. En destaquen l’escultura de Josep Clarà o les 21 escultures que Miquel Blay va enviar a la Diputació des de Roma i entre les quals hi ha la coneguda peça Contra l’invasor, coneguda perquè va ser la inspiració d’un dels articles més importants de Carles Rahola, a causa del qual va ser condemnat a mort. Un dels artistes que més quantitat d’obra té en el catàleg és Prudenci Bertrana, però també Jaume Pons Martí, Ramon Reig o Fidel Roig. Pel que fa a l’art del XX el catàleg disposa d’una gran representació de peces realitzades durant els anys de la postguerra i que ajuden a entendre el període. La majoria d’aquestes obres són les guanyadores dels concursos d’art que organitzava la Diputació de Girona i que a partir dels anys 80 es convertiren en les mostres d’art que s’organitzaven a la Casa de Cultura de Girona. D’aquesta època en destaquen obres de membres del grup Flamma (Domènec Fita o Joan Lleó), del Cicle d’Art d’Avui, (Joaquim Llucià) i del grup Indika (Emília Xargay), als quals se sumen altres artistes que van contribuir a dibuixar l’art de tots aquells anys a Girona: Mela Muttermilch, Enric Marquès, Narcís Comadira, Ester Boix, Torres Monsó, etc. Les últimes incorporacions al Fons són les provinents del programa d’exposicions itinerants de la Diputació de Girona “Exposicions Viatgeres”, que ha estat protagonitzat per artistes com Sergi Cadenas, Jordi Martoranno, o Jordi Urbón. Ubicació i custòdia. Actualment, el fons està custodiat pel Museu d’Art de Girona. És en aquesta seu on es conserva la major part de la col·lecció (a les sales d’exposició i a les de reserva), tot i que també n’hi ha una petita representació, principalment la referent a l’Escola d’Olot, al Museu Comarcal de la Garrotxa, i que algunes de les obres contemporànies estan ubicades a diferents espais de la Diputació. A les imatges, dos moments de l'acte de presentació (Fotos Marti Artalejo).