La Galeria Sicart de Vilafranca del Penedès presentarà de l'11 de novembre al 12 de desembre una exposició de Gal·la Uriol Jané (Barcelona, 1978). Va estar seleccionada en la convocatòria Matèria Primera de 2013, i ara inaugura la seva primera exposició individual a la galeria Sicart amb el títol
Explosions i conjuncions.
Gal·la Uriol Jané és una pintora capficada i intrigada per trobar la forma adient d'expressar una idea, conscient de la fragilitat d'aquest procés que es reflexa en els materials inestables que utilitza. El seu treball es fruit d'un interès existencialista per entendre i viure tot allò que ens envolta i som. Jugar i donar la volta als significats, respectant els misteris. Des d'allò més banal i quotidià es pregunta com construïm el nostre món? Com representem? Què és l'identitat? Com podem conèixer? Què és el gènere? Què és el dolor?
Explosions i conjuncions, convida a l'espectador a saltar constantment d'escala i estructura, confrontant-lo amb maquetes, objectes, representacions de l'univers, de l'home o de certes forces que actuen a nivell molecular, per endinsar-lo en un terreny més eteri i metafísic, i des d'aquest lloc, més aviat inestable i confús, seguir qüestionant-ne l’identitat.
A l'exposició es veuran alguns dels treballs que ha realitzat amb imatges trobades i seleccionades a una plataforma de subhastes virtual. Aquesta col·lecció d'imatges configuren un retrat col·lectiu i actualitzen la naturalesa morta, retornant als objectes que eren presentats des de la seva vessant més mercantil, la seva capacitat al·legòrica i narrativa.
També trobem una sèrie de màscares. Màscara VI és una peça que enfronta l'espectador amb una massa de plastilina de color carn estàndard. Aquesta superfície presenta unes formes geomètriques que es despleguen creant un espai racional aplanat, com un relleu. La màscara no té forats pels ulls, ni nas, ni boca, tan sols el color del material estableix un vincle amb el rostre. El material deixa veure les petjades dels dits i és susceptible a canviar de forma si entra en contacte amb altres objectes o forces. La mal·leabilitat del material posa en dubte la permanència i immobilitat de l'objecte-màscara.
Màscara parabòlica o ciclop és una làmpada pintada de negre per dins, penjada a la paret amb un petit mirall al mig. La màscara recull la mirada de l'espectador com si fos una antena i torna la imatge del que mira concentrada en un punt. Una imatge que torna i s'allunya al mateix temps, com si ens miréssim pel forat d'un pany. La peça vol dilatar la relació? entre els objectes i el subjecte, deixant lloc per la complexitat. Mirant-nos a nosaltres mateixos a través de la màscara ens sentim observats, qui és aquest altre que ens observa? I tornem a fer un salt per retrobar-nos.
Gal·la Uriol Jané actualment viu entre Barcelona i Berlín, ciutat que va descobrir el 2001 arrel de l'intercanvi que va fer a la Universität der Kunst, a la classe de George Baselitz. El 2003 es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona amb l'especialitat de pintura i el 2006 va realitzar el projecte de final d'estudis, especialitat d'arts i teòriques, a l'escola de disseny Eina. Va guanyar el primer premi a la Biennal de Valls/Premi Guasch-Coranty , el 2007, i el 2011 va ser becada per la Fundació CAM
http://www.tucamon.es/usuario/Galurija. Recentment ha realitzat dues exposicions individuals i una de col·lectiva a la Galeria cubus-m berlinesa i el seu treball ha estat mostrat a la fira Context Art Miami i a Swab.
A la imatge, Màscara VII, 2014, de Gal·la Uriol Jané.