"Maniobra" de Perejaume al MNAC

El Museu Nacional d’Art de Catalunya presenta del 9 d’octubre a l’11 de gener del 2015 Maniobra de Perejaume, exposició programada dins les activitats del Tricentenari del 1714 amb obres, algunes d’anònimes, i d’altres de Joan Amades, Antoni Maria Alcover, Ramon Amadeu, Lluís Bonifàs, Joan Brossa, Juan Caramuel, Josep Comas i Solà, Joan Coromines, Salvador Dalí, Lluís Domènec i Montaner, Apel·les Fenosa, J. V. Foix, Eduard Fonserè, Marià Fortuny, Josep Maria Jujol, Frederic Macau, Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz, Antoni Tàpies, Josefa Tolrà, Francesc Tramulles, El vistaire de Sant Jeroni, Jacint Verdaguer i Bernat Vila. La presència d’artistes i creadors contemporanis al Museu Nacional mitjançant intervencions o presentacions puntuals forma part de les línies de treball del museu. La mirada dels artistes aporta visions noves, revela idees i obre portes abans tancades que ens fan avançar en la construcció de relats que el museu es proposa, sense deixar de situar la col·lecció en el centre de tota l’activitat. De fet, tots els artistes han treballat sempre partint de la tradició anterior i, en aquest sentit, el treball del Museu Nacional amb els creadors contemporanis ha de produir diàlegs i revisions crítiques de la col·lecció. La revisió de la tradició artística del país, i més concretament del barroc, és una de les fites pendents que es planteja el museu. En aquest context, un treball com el de Perejaume en aquesta exposició comença a posar les bases de la revisió que, sobre aquest període, el Museu Nacional farà en un futur. La Maniobra de Perejaume aplega prop de?130 peces: pintures, dibuixos, escultures, però també objectes d’ús, textos literaris, documents meteorològics, estampes i jocs populars. Aquest treball convida el visitant a establir una sintaxi fèrtil i lliure entre materials prou heterogenis, deixant de banda la jerarquia estricta de valors que sol afavorir el mercat. En paraules del propi Perejaume, aquesta és una exposició «d’aparellaments d’obres que desvetllen un sotacamp persistent i discret. Amb una especial atenció cap a les formes ovalades, d’origen tubular, bulbós, astronòmic o corporal». Les obres s’ex- posen desprotegides de marc per mirar d’establir relacions entre elles en una llarga frase que recorda l’escriptura assagística. Les obres es toquen entre elles i el tacte és un element central de l’exposició que arrenca amb la sèrie d’Exercicis de tacte (1912) que va fer Miró a les classes de Francesc d’Assís Galí, una sèrie de dibuixos que s’ex- posen per primera vegada. Tornem al text de Perejaume «La tecnologia recent és molt servil respecte a l’hegemonia de l’ull. L’ull, en les relacions globals que la tecnologia proposa, no fa més que reclamar confort, distància i perspectiva. La realitat del tacte, en canvi ens permet sentir-nos units localment amb el món per aquesta cosa inefable i sense contorn que és la vida. Certament tocar és ser amb les coses, mentre que veure és separar-nos-en, tenir-les a distància: més coses com més lluny, menys reals i sentides com més coses, etc. etc.» A la imatge, Sense títol. Tríptic. Pablo Palazuelo. 1964. Guaix sobre paper.