La Diputació de Girona publica una biografia sobre Domènec Fita

La presentació del llibre tindrà lloc el dia 14 d'octubre, a les 20 h, a l'Auditori Josep Irla de la seu de la Generalitat a Girona i serà a càrrec del president de la Diputació de Girona, Joan Giraut; del delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Girona, Eudald Casadesús; de Jordi Fàbrega, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Girona; de l'autor del llibre, Joan Domènech, i de l'autor del pròleg Daniel Giralt-Miracle. La Diputació de Girona ha publicat un llibre biogràfic sobre Domènec Fita, una de les figures més rellevants de la història artística gironina, amb una vasta projecció exterior i amb una interessant trajectòria en el camp de la pintura, l'escultura, la ceràmica, els vitralls i les arts plàstiques en general. L'ha escrit l'historiador i amic de l'artista Joan Domènec i Moner, qui ha comptat amb el testimoni directe de Fita i amb l'experiència personal viscuda al seu costat al llarg dels anys. El llibre constitueix un apropament a la vida i a la trajectòria de Domènec Fita i omple un buit –el biogràfic– en el conjunt de l'àmplia bibliografia que parla de l'artista. A banda dels catàlegs, estudis, articles, entrevistes... faltava la publicació d'un treball que, per una banda, recollís exhaustivament l'experiència vital de Fita i, per una altra, analitzés amb detall la seva evolució humana i artística i el seu pensament i filosofia creativa. Per fer-ho, Joan Domènec ha optat, narrativament, per deixar parlar el mateix Fita a través de declaracions inèdites o de comentaris ja recollits abans en revistes o llibres. De fet, l'autor explica que “a part de la feina de recerca als arxius, la consulta de l'epistolari, els retalls de premsa, els programes, els catàlegs i altres materials útils” també ha comptat amb “les xerrades amb el mateix artista”. El llibre s'encapçala amb un pròleg del crític i historiador de l'art Daniel Giralt-Miracle. A través d'aquesta biografia s'estudien les diverses etapes vitals de l'artista, amb especial atenció a la seva infantesa i a l‘accident que va patir l'any 1953, que és, per a ell, com una nova naixença; al seu inici en la producció artística a través del Grup Flamma; a la seva obra irradiada primer des de Sarrià de Dalt i, després, des de Montjuïc; a la seva lluita espiritual davant les imposicions de l'Opus Dei; a la relació amb Montserrat i l'abat Escarré, i als darrers anys de maduresa i plenitud en què ha rebut encàrrecs importants per treballar a la Sagrada Família i a Andorra. El text del llibre segueix, en principi, el fil cronològic de la vida i els esdeveniments de Domènec Fita; però no és esclau d'aquesta directriu, sinó que, a vegades, els fets que es volen remarcar s'exposen dins del marc que s'ha considerat millor. Així, Giralt-Miracle explica en el pròleg que la biografia que ha escrit Domènech Moner ens parla de ”el Fita polifacètic i recercador, el Fita figuratiu i el Fita abstracte; el Fita que medita sobre l'immanent i el transcendent, el Fita privat i el Fita públic”, i “el Fita compromès amb la seva ciutat i el seu país”. A les imatges, a dalt Domènec Fita pintant en el taller; a sota, l'Àngela Rodeja i en Fita i Lleó, Fita, García i Puig bromejant dins de l'estudi del carrer del Carme.