Retrospectiva d'Isidre Vilaseca al castell de Benedormiens

El Castell de Benedormiens de Castell d’Aro és escenari, del 18 d’octubre al 9 de novembre, d’una retrospectiva d’Isidre Vilaseca. Tot i que la referència al paisatge i als entorns coneguts, ja siguin exteriors o interiors, són evidents en la seva obra, seria fer un flac favor a l’artista quedar-se només en aquest estadi a l’hora d’analitzar la seva producció pictòrica, ja que els detalls de realitat presents a les seves teles hi són només com a evocacions que ens transporten a quelcom més profund, es diria que fins i tot més visceral, que es deixa anar a través de l’expressivitat del color. Les obres pictòriques d’Isidre Vilaseca Coll (Barcelona, 1944 – Castell-Platja d’Aro, 2013) recorden fàcilment aquella cita de Matisse de principis del segle XX en un article titulat Notes d’un pintor, en què afirmava: “No puc distingir entre els meus sentiments i la manera d’expressar-los”, i és que possiblement no podríem explicar les seves composicions sense el pòsit sentimental inherent en cadascuna d’aquestes, d’aquí que no parlem, en el seu cas, ni de sensacions volàtils ni de pinzellades ràpides sobre la tela. En les obres d’Isidre Vilaseca cada pinzellada estructura una emoció, en certa manera podríem dir que el color arranja el sentiment, de manera que es fuig del pur decorativisme per oferir a l’espectador una barreja entre seny i rauxa, una mescla pensada entre la ressolució de conflictes purament plàstics amb la voluntat de manifestar-se de manera enèrgica i amb colors brillants. Debatent-se, per tant, entre l’expressió i la necessitat d’ordenar-la a través d’una composició coneguda, la present retrospectiva ret homenatge a un pintor que es formà a Barcelona, on freqüentava també el Cercle Artístic de Sant Lluc. Després de la seva primera exposició individual a Terrassa l’any 1971, en seguiren d’altres com ara la de la galeria Braulio de València o la de la Sala Parés de Barcelona, per fer el salt a l’estranger i exposar a Londres o a Suïssa. Amb tot, la seva activitat artística no s’explicaria sense la seva dedicació a la docència al Cercle Artístic de Palamós, l’Escola de Belles Arts de Palamós. A la imatge, Dunes de S'Agaró d'Isidre Vilaseca.