Drets de l'administració en vendes d'obres privades

La relació del col·leccionista privat d’art amb l’administració pública és un tema de gran rellevància encara que de vegades no es té del tot present malgrat les negatives conseqüències que pot comportar. Si un col·leccionista privat vol vendre una obra de la seva col·lecció, en determinats supòsits haurà de comunicar a l’administració la seva intenció de vendre i facilitar el preu (import de l’operació) i les condicions (forma de pagament i la resta d’acords assolits) en què es va fer la venda. L’administració tindrà llavors dos mesos per dir al col·leccionista si se’l queda aquesta –pagant-ne el preu, és clar– o si declina l’operació. És el que jurídicament s’anomena dret de tanteig. Si no complim aquesta preceptiva obligació i no comuniquem la venda a l’administració, aquesta pot retornar-nos la jugada i quedar-se el quadre –també pagant-ne el preu, és clar– en els sis mesos següents d’assabentar-se de la venda. És el que jurídicament s’anomena dret de retracte. No obstant això, aquestes obligacions a respectar per part dels col·leccionistes privats i aquests drets de tanteig i retracte de l’administració pública no neixen en totes les operacions de compravenda. Només en alguns casos. Segons l’actual regulació, qui tracti d’alienar (és a dir, vendre però també donar o aportar a una societat, per exemple) un bé declarat d’interès cultural (un BIC) o inclòs en l’Inventari General de Béns Mobles (IGBM), ho haurà de notificar a l’administració competent, a més de declarar el preu i les condicions en què es proposi realitzar la transmissió de la propietat. La finalitat d’això no és cap altra que poder garantir el dret de l’Estat a l’adquisició preferent d’aquests béns, ja sigui per a si mateix o per a una entitat benèfica o qualsevol altra entitat de dret públic, pagant-ne el preu convingut. És important respectar aquests drets d’adquisició preferent sobre les obres d’art que té l’administració, ja que no fer-ho pot tenir conseqüències molt negatives per al col·leccionista. Es veu molt clarament amb un exemple pràctic: si sóc un col·leccionista privat que vull vendre una obra inclosa en l’Inventari General de Béns Mobles (IGBM), l’any 2006 pel preu de 150.000 euros, i no ho vaig comunicar a l’administració i després l’administració s’assabenta d’aquesta venda, per exemple l’any 2013, quan la peça ha pujat de cotització i val 300.000 euros, l’administració pot exercir el retracte pagant 150.000 euros per una obra el valor de mercat actual és de 300.000 euros. Evidentment, és un risc per al col·leccionista privat no sempre valorat i un clar avantatge per a l’administració. Molt important, doncs, verificar aquests dos punts: si el bé està declarat bé d’interès cultural (BIC) o inclòs en l’Inventari General de Béns Mobles (IGBM) abans de comprar o vendre una peça. (*) Sòcia de NIAL. Art Law. Advocada especialista en el mercat de l’art. A la imatge, detall d'una il·lustració de Josep Perpinyà.