La Fundació Stämpfli reformulada per Serge Lemoine

Serge Lemoine, exdirector del Museu d’Orsay de París, professor emèrit de la Universitat de la Sorbona i membre del Consell Assessor de la Fundació Stämpfli d’art contemporani a Sitges ha reformulat les obres de la Fundació Stämpfli, exercint de comissari en la col·lecció formada per 90 obres de les quals n’ha escollit 36. Una de les novetats d’aquesta nova disposició és l’aportació de tres obres de Pere Stämpfli, fill adoptiu de Sitges. Sabro núm. 2,és un impressionant mural colorista que remet a la geometria dels pneumàtics, una tela realitzada entre 1989 i 1991, coincidint amb la terrible prova que va suposar l'incendi que el 10 de febrer de 1990 destruí gran part de l’obra que l’artista tenia en el seu estudi. També s’ha incorporat dues composicions Sans titre llapis carbonet de 2007 que emmarquen i custodien la magnífica presència de Town & Country Núm. 2 (1972) la gegantina tela amb silueta de porta d’arc de mig punt i amb les formes de canal pròpies dels pneumàtics. Els deliciosos llavis Rouge Baiser (1966-2002) ens acosten a la Figuració narrativa, el moviment artístic europeu assimilable al pop nord-americà, amb obres de Cueco, Recalcanti, Arroyo, Bertini, Antonio Seguí, Erró i Peter Kalsen. Tot ells són artistes de diverses nacionalitats que van acudir al París durant els anys seixanta, que seguia essent l’ull de l'huracà de moviments socials (maig de 1968) i del mercat artístic internacional. Les Bibliothèques idèales (2008) de Jean Luc Parant proposen un diàleg amb la Boîte carton graphite contenant 24 outils graphités (1977), una altra de les novetats que l’artista Christian Jaccard ha cedit a la Fundació que ja posseeix una gran Pièce blanche calcinèe (1984) d’aquest artista obsedit amb el foc i les marques que deixa així com l’olor peculiar de fum i a cremat. L’obra estrella d’aquesta reformulació és Couleur lumière num. 10 d’Horacio García-Rossi. El quadrat perfecte d’aquesta tela dóna una sensació lluminosa i de relleu afí als postulats del luminismes cinètics que van explorar ls possibilitats de la llum i la manera de representar-la. Garcia-Rossi artista nascut a Buenos Aires el 1929 va traslladar-se i residir a París on fou cofundador del Centre de Recherches d’Art Visuel i del GRAV (grup de recerca d’art visual) al costat de Julio Le Parc, François Morellet, Francisco Sobrino, Joël Stein, Yvaral, aquest darrer pseudònim de Jean Pierre, fill de Victor Vassarely nascut a Hongria vers 1905, considerat l’avi de l'art òptic (op.-art) i líder d’aquesta tendència artística que conjuga la geometria i els efectes de les il·lusions òptiques. Una recent donació a la Fundació Stämpfli ha estat Vínculo (2006) obra de Rafael Canogar, una construcció realitzada en paper fet a mà i pintat en oli en marouflage sobre fusta, tècnica que li confereix un caire matèric, una textura rugosa que recorda les rajoles vermelles del passeig de la ribera de Sitges. L’escultura en ferro de Vasilakis Takis és també una novetat de gràcil factura i am un lleu moviment que contrasta amb els estàtics 5cylindres polychromes (2000) que han estat disposat en el mateix espai. La nova formulació que el comissari, monsieur Serge Lemoin, ha inferit als fons de la Fundació Stämpfli obren els ulls als universos particulars dels autors i les obres que poden èmfasi en la mesura. Art a dojo en el que fou el mercat de peix sitgetà i en la casa adjacent Can Mec on també hi té la seu el Grup d’Estudis Sitgetans (GES) gràcies a la generositat i al mecenatge de Pere Stämpfli i Ana Maria Torelló, castlans i artistes de la república independent del carrer d’en Bosch, al turó ibèric de les Sitges del Garraf.