"Horitzons" de Vicent Carda a la Galeria Cànem

Traslladar-nos al passat però amb conceptes actuals és el que ens proposa Vicent Carda (Borriana, 1962), a la mostra Horitzons, que es podrà visitar a la galeria Cànem de Castelló del 24 d’octubre al 17 de desembre. L’exposició pren el títol de la sèrie homònima Horitzons, que tanca la trilogia Titerroigatra i suposa la continuació de les sèries Memòria d’un paisatge i Els secrets de l’Illa Negra, sèries exposades amb anterioritat a Amsterdam i a Borriana. A través d’aquestes sèries, Carda ens introdueix en una interpretació del paisatge i, dins d’aquest, del paper de l’horitzó, però també de la relació existent a l’illa entre el cel i la terra. Horitzons fa referència a l’illa de Lanzarote i se’ns presenta com una sèrie en què els paisatges apareixen dividits per una línia imaginària que conforma l’horitzó. En aquestes imatges es manté una contraposició entre els colors primaris (l’infant) i uniformes, i la duresa del blanc i negre (l’home adult) que creen entre ells paisatges imaginaris o els seus particulars paisatges de Lanzarote. “És un viatge, una visita, tal vegada un recorregut per tornar al principi. Una mort, una cura, un record o un oblit, la veritat, una experiència gratificant per escoltar el veritable silenci de la terra”, descriu Vicent Carda. L’horitzó esdevé quelcom més que una línia imaginària en el nostre inconscient. L’horitzó suposa el punt de connexió entre un conjunt de coses. Una reflexió sobre el paisatge i el seu horitzó que pren com a detonant les paraules de Maurice Merleau-Ponty: “No més que el cel i la terra, l’horitzó és un conjunt de coses que es mantenen unides...”. A la imarge, Horitzons 11, 2014, oli sobre fusta de Vicent Carda.