L’AAVIB i el futur de l’art a les escoles

L’Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears ha emès un comunicat en relació a la nova llei educativa (LOMQE) i el futur de l’art a les escoles: “Els darrers anys la paraula creativitat ha anat adquirint una major presència en tots els àmbits. Professionals de distintes àrees assenyalen la importància d'inserir, adquirir i desenvolupar aquesta competència com una eina fonamental de creixement personal i col·lectiu. La creativitat, encara que no és una qualitat exclusiva, és un dels pilars fonamentals de l'art, l'estudi i la pràctica del qual són eines indispensables per a la formació d'una capacitat creadora. L'educació artística facilita un entorn adequat per expressar-se, fomentar experiències i participar en la creació de projectes, a més d'afavorir una actitud reflexiva i crítica envers el món que ens envolta. També estableix un nexe entre l'educació i el món cultural i artístic. La Unesco va reunir un seguit de sectors vinculats al món de la cultura i l'educació en la Conferència de Lisboa del 2007, on va reivindicar "la importància de l'educació artística en la promoció de la creativitat, la innovació i la diversitat cultural al món sencer". El 2009 el Parlament Europeu va aprovar una resolució sobre els estudis artístics en què "considera que l'educació artística hauria de ser element obligat als programes educatius a tots els nivells escolars, a fi d'afavorir la democratització de l'accés a la cultura". El 2012 Suïssa va incorporar la formació musical en la constitució per reforçar la seva presència a l'educació bàsica. En aquest context, les dues últimes reformes educatives de l'estat espanyol sembla que no tenen en compte el creixent nombre de veus que defensen l'educació artística com un instrument essencial per al desenvolupament de l'actitud creadora, i en disminueixen progressivament la seva presència a les aules. La nova llei educativa (LOMQE), que s'implantarà el curs que ve, ha concebut un currículum en què les matèries vinculades a l'educació artística han perdut el caràcter obligatori, la seva oferta queda sota el criteri de les comunitats autònomes. A les Illes Balears, la Conselleria d'Educació ha decidit reduir les hores lectives de Plàstica i Música a l'Educació Primària sense considerar les opinions i les demandes dels docents que les imparteixen. Les "materias que distraen" no tenen cabuda a la nova reforma educativa del ministre Wert, un dels objectius principals de la qual és "la simplificación del currículo y el refuerzo de los conocimientos instrumentales". Una vegada més assistim a un plantejament jeràrquic de les assignatures. Ken Robinson critica aquest tipus de projectes educatius on “les disciplines artístiques s'associen amb els sentiments i l'expressió personal, per la qual cosa estan molt bé per entretenir-se, però no són importants per a l'economia”. És el coneixement i la pràctica de l'activitat artística un simple divertiment? No són les indústries culturals també un potencial econòmic i les obres dels nostres creadors un reclam per a un turisme cultural? La cultura i l'art no són fonts de riquesa i creixement d'un país? Avui dia l’escola acull amb moltes dificultats l’art i la creativitat, continua amb una organització segmentada i inflexible. Així i tot hem assistit darrerament a alguns projectes fruit d’iniciatives personals, que aporten noves idees sobre quin podria ser el plantejament del futur, i que aconsegueixen com a fet extraordinari el que hauria de ser normal: implantar l’art dins l’escola d’una manera natural. Ens referim a projectes com el de Jenny Lorden que ha rebut el premi “Acció Magistral” atorgat per la FAD i la comissió espanyola de cooperació amb la UNESCO i BBVA. Volem un plantejament seriós de l’educació artística dins l’escola. Volem arts plàstiques, música, teatre i dansa, amb una presència potenciada i una continuïtat a tots els nivells educatius. Volem artistes interactuant amb el nostre alumnat per afavorir un millor aprenentatge de totes les habilitats i sensibilitats necessàries per anar caminant cap a un pro comú. Volem un pensament creatiu de i per a la comunitat que fomenti la cohesió social. Desitgem una societat que entengui que l’escola n’ha de garantir l'existència a les aules. L’últim desig seria el de no haver de tornar a justificar la nostra feina. Cada vegada que es produeix el més mínim canvi en l’organització escolar, l’educació artística pateix retalls. Cada vegada ens hem de posar en marxa, explicar-nos i relatar al món, com si es tractés d'un gran descobriment, el que és obvi: que el vessant artístic de l’educació és tan important que qualsevol altre aspecte de l’educació integral d’una persona i que, per tant, mereix el mateix tractament”.