“El llegat ocult” de Pere Formiguera al Museu

El Museu de Sant Cugat acull l’exposició El llegat ocult, la col·lecció personal de fotografies de Pere Formiguera. L’exposició es podrà visitar del 21 d’octubre fins al gener del 2015. Aquesta mostra forma parte dels actes d’homenatge que Sant Cugat dedica a Pere Formiguera quan fa un any de la seva mort. La col·lecció Formiguera va néixer a principis dels anys setanta, a Barcelona. Era el moment en què el moviment fotogràfic creatiu va experimentar una profunda transformació a tot l’estat espanyol, amb l’aparició d’una generació d’autors molt joves que reivindicava per a la fotografia la seva equiparació amb els altres procediments tècnics vehiculadors de la plàstica contemporània. En aquells mateixos anys, aparegueren a Espanya alguns centres que, fent-se ressò de les necessitats de canalització pública de la fotografia, obriren les seves portes amb la intenció d’omplir el buit existent, tot i oferint als espectadors programacions netament fotogràfiques. A Barcelona, la Galeria Spectrum, el Grup Taller d’Art Fotogràfic, i el Centre Internacional de la Imatge, tots tres dirigits per Albert Guspi, es sumaren a l’antiga i no comercial Sala Aixelà, i dedicaren tots els seus esforços a la promoció de la fotografia espanyola més nova, que exhibien compaginant-la amb altres mostres de fotografia internacional. A Madrid, el Photocentro, a Saragossa la Galeria Spectrum, i una mica més tard la Galeria Forum de Tarragona i la Galeria Visor de València, entre d’altres, seguiren aquesta tasca de difusió que, sense cap mena de dubte, donà un nou aire a la fotografia espanyola contemporània, fent-la conèixer al nostre país i afavorint els seus contactes, relacions i intercanvis amb la que es produïa a l’estranger. El panorama fotogràfic espanyol d’aquells anys, es completaria amb l’aparició de la revista Nueva Lente, veritable tribuna de la nova generació de fotògrafs del país, i difusora també de la fotografia de primera línia internacional, i de les propostes més innovadores que el medi fotogràfic era capaç d’aportar a la plàstica contemporània. A principis de la dècada dels vuitanta, Photovision en prendria el relleu augmentant qualitativament els seus continguts, mentre que la convocatòria de la Primera Primavera Fotogràfica de Catalunya suposaria la resposta i el reconeixement des de l’àmbit oficial de la Generalitat de Catalunya de tots els esforços realitzats en la dècada anterior per tots aquells que es sentiren motivats per la fotografia. És en aquest context que la col·lecció Formiguera adquireix el seu sentit. Efectivament, gairebé totes les obres que la composen varen ser adquirides al nostre país. Moltes d’elles ho foren en els centres i galeries ja citats, i d’altres són fruit d’intercanvis amistosos entre Pere Formiguera i altres autors que, com ell, formaren part d’aquella generació fotogràfica. Una darrera part, molt més petita, fou adquirida més enllà de les fronteres espanyoles. Així doncs, la col·lecció Formiguera esdevé una petita crònica de la fotografia d’aquells anys. De la que es feia aquí i de la forània que s’exposava a les galeries espanyoles. I aquí rau possiblement el seu valor de conjunt. Un conjunt que, per als poc informats, podria resultar desigual i eclèctica ja que, al costat d’obres de gran valor històric i comercial, s’hi poden trobar obres menors, reprints i fins i tot alguna obra reproduïda per mitjans fotomecànics. Un conjunt però, que representa, de manera bastant ajustada, la fotografia que es feia en aquells anys a Espanya (i sobretot a Catalunya), i la que es pogué veure en els mateixos anys en les sales de les galeries i altres institucions especialitzades. I és sota aquest punt de vista que el conjunt de la col·lecció es pot entendre com a quelcom ampli i coherent al mateix temps, al marge de la diversitat d’obres, estils i autors que conté. La col·lecció ha estat exposada en tres ocasions. A la sala “Alternativa”, de Sant Cugat del Vallès (1982), a la Galeria Eude, de Barcelona (1984), i a la Galeria Maeght, també de Barcelona (1986).