L’investigador de la UPC Sergio Ruiz-Moreno inaugura la temporada a la Nau Gaudí

El doctor Sergio Ruiz-Moreno, investigador de la UPC,  ha inaugurat la tercera temporada del cicle de conferències “Els Dijous a la Nau Gaudí” amb la xerrada “La ciència al servei de l’art: el làser, els pigments i els seus misteris”, una presentació que ha girat entorn a la traçabilitat i l’ADN de les obres d’art. El doctor Sergio Ruiz Moreno és professor de Comunicacions Òptiques a la UPC i director d’investigació de la empresa Actio, Arte y Ciencia, una spin-off de la mateixa universitat que ha sigut pionera a l’estudi de la investigació al món de l’art i a l’aplicació de les tècniques més avançades per a l’autentificació d’obres. La seva conferència, que Ruiz- Moreno ha resumit com una explicació “sobre la importància de la ciència a la investigació de les obres d’art” ha posat de manifest la rellevància de les aportacions que diversos premis Nobel han fet al llarg de la història -des d’un angle estrictament científic- per tal que “avui en dia sigui possible aplicar criteris objectius a la valoració d’una obra d’art”. Això és el que fa ell juntament amb un equip d’11 persones -de les quals 4 son professors universitaris- des d’Actio, Arte y Ciencia, l’única empresa espanyola especialitzada en l’aplicació d’una tècnica d’espectrometria denominada Raman, que basada en els descobriments del Nobel de Física de l’any 1930, l’hindú C.V. Raman, permet, amb l’ajut d’una font de llum làser, la identificació de pigments. Aquesta tècnica porta a la pràctica una tesi molt senzilla: un quadre no pot haver sigut pintat amb un pigment abans que aquest hagi sigut descobert. Així ha sigut possible investigar les paletes dels artistes segons els períodes històrics en els que han viscut i asseverar si determinada obra d’art ha sigut creada en una època o en una altra: “cada etapa de la història té una paleta de pigments”. Quan pintava els seus quadres l’artista italià del renaixement, Tiziano, existien pigments minerals com el rejalgar o l’oropiment però ni ell ni l’espanyol Goya van poder pintar mai amb el blau d’ultramar sintètic, doncs aquests dos artistes ja havien mort quan després del 1828 aquest pigment va veure la llum. A les obres de Picasso, que va viure molts anys i va ser un pintor molt prolífic, es troba el vermell de cadmi a partir dels anys 20 del s. XX però no pas abans, doncs aquest pigment no havia sigut inventat abans d’aquestes dates. El pigment és el material físic que utilitza l’artista i que es barreja amb altres elements per donar com a resultat la pintura a l’oli, al temple, o les aquarel•les. A partir del s. XIX i com a resultat de la revolució industrial és va multiplicar per 100 el seu nombre: “el 1830 hi havia uns 50 pigments i cap a finals del segle, al 1880, ja eren entorn als 500; però és que al 1910 ja havíem arribat pràcticament al miler”. Els avanços químics també hi van contribuir a aquest enorme creixement. El doctor Ruiz-Moreno ha explicat que analitzen obres des del s. XV fins a la Segona Guerra Mundial principalment, i que triguen entre 3 i 4 setmanes en el seu laboratori per poder oferir informació científica i documental sobre una peça d’una mida mitjana, “posem per cas un quadre d’1m2”. L’investigador ha subratllat que són capaços d’aportar “una documentació objectiva sobre una obra d’art” , la qual cosa és “molt habitual a països del nostre entorn, com França, Alemanya, Itàlia o el Països Baixos, on la compra d’una obra va acompanyada de la seva documentació”. Segons va comentar, aquesta pràctica es dur a terme des de fa més de dos dècades però encara no s’ha estès al nostre país, on els compradors d’art no estan habituats a demanar aquesta documentació. La tècnica del làser utilitzada per l’equip de la UPC assegura que el quadre no corre cap risc mentre està essent estudiat i, com a prova, Ruiz-Moreno va fer una demostració durant la conferència amb un raig làser que ell mateix va portar i va dirigir directament a la seva mà, sense fer-se cap mal, tal i com van poder comprovar tots els assistents. Tanmateix, la companyia també estudia i desenvolupa altres metodologies que posen a prova l’autenticitat de les obres a partir de la comprovació dels pigments utilitzats per a la seva creació i que de vegades serveixen per verificar també l’autenticitat de les signatures i no pas tan sols la de les pròpies obres. El doctor Ruiz-Moreno ha explicat que investiguen obres de galeristes, col•leccionistes i museus –com el Picasso, el Frederic Marés, el Museu d’Història de la ciutat o el de Ceràmica- i que entre aquestes es troben pintures i talles policromades, mapes, dibuixos, ceràmiques, i fins i tot també instruments musicals amb policromia. A la pregunta de quina ha sigut la obra que més li ha interessat estudiar, l’investigador de la UPC no es va quedar amb una sinó amb tot un període artístic: “el barroc italià de la primera meitat del s. XVII. És la pintura més interessant que hi ha, en especial, el pigment groc-ataronjat”. El conferenciant ha sigut convidat pel  Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat. El primer cicle “Els Dijous de la Nau Gaudí” es va posar en marxa el 2012 en el marc de la seu de la Col·lecció Bassat, on mensualment es presenten conferències protagonitzades per experts en art. El cicle ha conformat un espai obert de debat i de diàleg a l’oferta cultural de la ciutat de Mataró el segon dijous de cada mes a les 19.30h a la Nau Gaudí.