"Calsina, tu i jo som germans" al Centre Cultural Terrassa

Ramon Calsina (Poblenou, Barcelona 1901-1992). Neix en una família de forners al Poblenou de Barcelona, important barriada obrera en un moment àlgid de la industrialització de la ciutat, ambient que el marca molt i es veu reflectit en gran part de la seva obra. És pel seu lligam amb el Poblenou, que l’any 2000 se li dóna nom a una plaça del nou Poblenou, la plaça Ramon Calsina. En aquesta hi ha el complex arquitectònic de la Torre de les Aigües del Besòs, remodelada aquest any 2014, element molt important en la seva obra. També hi ha un bust de l’artista. Als anys trenta guanya dos premis Amigó Cuyàs, pel qual rep beca i li permet viatjar per Espanya (Madrid, Sevilla, Granada). En aquesta última ciutat té relació amb els músics Falla i Arbós i coneix a García Lorca. També viatja a París on viu any i mig i exposa obra en diferents sales. L’any 1990 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Després de tornar de París, exposa a la Sala Parés (1934) i té molt ressò. A partir d’aleshores estableix lligams i és molt celebrat entre els intel·lectuals, sobretot entre els literats a on ha tingut sempre els més grans entusiastes. Va fer els decorats i els cartells de les obres de teatre “Fam” de Joan Olivé i “El casament de la Xela” de Xavier Benguerel. Però desgraciadament aquell bon moment durà poc perquè vingué la Guerra Civil. L’any 1983 aquestes amistats, encapçalades per Avel·lí Artís-Gener “Tísner”, reivindiquen una exposició antològica a Barcelona. A partir d’un manifest, escrit per Pere Calders, i signat per molts intel·lectuals del moment (com Salvador Espriu, Joan Oliver, Joan Triadú, Perucho, Enric Jardí, Jordi Sarsanedas, Gerard Vergés, Pedrolo, Josep Ma Cadena, Josep Ma Espinàs, Jaume Fuster i Ma Antonia Olivé, Xavier Benguerel, Pere Calders i el mateix Tísner ) s’aconsegueix que el 1984 la desapareguda Caixa d’Estalvis de Barcelona, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya facin realitat l’exposició. Calsina ha tingut sempre un públic fidel i entusiasta, però un escàs reconeixement oficial; això no va canviar mai fora d’uns moments puntuals. En canvi si es repassa el que s’ha escrit sobre ell té una entitat considerable i hi ha una unanimitat en molts aspectes: un ofici extraordinari que li permet la total llibertat per expressar una personalitat exuberant; reconeixement a la seva integritat, a ser fidel a unes conviccions davant d’unes modes tan canviants; admiració davant d’una actitud moral que posa per sobre de tot uns principis transcendents. Era un artista honest amb el seu ofici i art, al qual tampoc li preocupà ni s’esforçà per agradar o estar “de moda”o dins dels circuits imperants de l’art. Amb la presentació de la nova col.lecció d’Art Modern del MNAC inaugurada el passat 23 de setembre s’exposen tres obres de Ramon Calsina Baró en aquest museu, és per tant un reconeixament a la seva figura com artista del país.