"Barcelona, zona neutral (1914-1918)" a la Fundació Miró

Durant la Primera Guerra Mundial, Barcelona esdevingué la ciutat que centralitzava bona part de les energies del canvi, fou un dels centres de prosperitat mundial i de renovació profunda, tot i que convulsa per l’agitació dels moviments obrers i de les tensions entre la dreta, simpatitzant dels germanòfils, i l’esquerra dels francòfils. En aquest context evolucionà en el temps una nova orientació cultural, amb voluntat de reconstrucció nacional, que s’anomenà noucentisme. El nou corrent, teoritzat per Eugeni d’Ors a les pàgines de La Veu de Catalunya, elaborà un nou classicisme. L’entroncament del noucentisme amb l’avantguarda es va portar a terme a través de la generació del 1917; una nova generació d’artistes que qüestionen l’idealisme noucentista i es decanten cap a una realitat d’arrel cézanniana. Entre ells hi ha els pintors Joan Serra, Francesc Domingo, Josep Mompou o els escultors Apel·les Fenosa, Josep Granyer i Joan Rebull i sobretot Miró, que fou l’únic que es va mantenir sempre fidel a l’avantguarda. Gràcies a la neutralitat espanyola en el conflicte, es desencadena a Barcelona un clima favorable, dinàmic i estimulant per al retorn d’artistes que treballaven a París en un ambient de gran  riquesa creativa (Manolo Hugué, Gargallo, Sunyer, Lagar...), i també per l’arribada d’un grup estranger cosmopolita (Picabia, Olga Sacharoff, Otho Lloyd, Gleizes, Arthur Cravan, els Delaunay...). Tots ells es van situar a l’entorn de les Galeries Dalmau. L’esperit que presidia Josep Dalmau era per damunt de tot d’obertura, voluntat de risc i revolta estètica, mogut pel fort pressentiment de trobar-se en el naixement d’una nova època. El marxant, lluny de mantenir unes relacions estrictament comercials amb els artistes joves, esdevenia el seu conseller tècnic i el promotor infatigable d’idees. A més d’exposar les seves obres a les Galeries Dalmau, els artistes exiliats col·laboraven en algunes de les revistes experimentals de Barcelona que apareixien en aquest període. Josep Junoy publicava Troços (apareguda el 1916 i una sèrie entre el 1917 i el 1918, els dos darrers números amb el títol rectificat, Trossos) amb experiències poètiques, referències futuristes, il·lustracions cubistes i obres dels joves artistes catalans Joan Miró i Enric Cristòfol Ricart. En el número 4 (març 1918) apareixia una notícia de la primera exposició de Miró a les Galeries Dalmau, de la qual Junoy parla com de “sang de futur”. Altres diaris experimentals foren, Un enemic del poble (1917-1919), de Salvat-Papasseit, i Arc Voltaic (únic número del febrer del 1918). També remarcable fou el desembarcament del dadaista Francis Picabia a Barcelona l’agost del 1916. Va publicar una modesta revista, 391 (variant de la que feia a Nova York Alfred Stieglitz, 291), els primers quatre números van aparèixer entre el gener i el març del 1917, gràcies a Josep Dalmau. També el 1917, es presenta a Barcelona una gran exposició d’art francès. Un altre fet important és el retorn de Picasso a Barcelona, l’any 1917; una estada de sis mesos que va coincidir amb la presència dels Ballets Russos de Diaghilev per als quals havia creat el decorat i el vestuari de l’obra Parade, que es presentà al Liceu, el 10 de novembre. Amb Olga Khoklova, ballarina russa i membre d’aquesta companyia, es va casar l’any següent. Amb motiu de la commemoració del centenari de la Gran Guerra (1914-1918), la Fundació Joan Miró presenta una exposició sobre la cultura, la societat i l’art barcelonins durant aquells quatre anys de la neutralitat. Barcelona, zona neutral (1914-1918), comissariada per Fèlix Fanés i Joan M. Minguet, proposa, del 24 d’octubre al 15 de febrer del 2015, un recorregut temàtic per la visualitat de la Barcelona del període de la Primera Guerra Mundial, a través dels més diversos formats: pintura, fotografia, il·lustració, publicacions, publicitat i cinema. A la imatge, Camille Pissarro. La Seine à Port-Marly, le lavoir, 1872. Musée d’Orsay, París.