1914, un any ple de símbols

A Catalunya, la Mancomunitat quedava formada el 6 d'abril del 1914 sota la presidència d'Enric Prat de la Riba. El 1914 és un d’aquells anys marcats per esdeveniments globals però que també va ser decisiu en el marc de la petita geografia catalana. El 1914 va ser l’any del primer vol en aeroplà entre San Francisco i Los Angeles, de l’obertura al tràfic marítim del canal de Panamà, de la sortida al mar del mític vaixell HMHS Britannic i de l’elecció del papa Benet XV, el 3 de setembre. Però també va ser l’any de l’assassinat a França de Jean Jaurès, el 31 de juliol, del naixement de Marguerite Duras i de Louis de Funès, de la mort de Frédéric Mistral o de la primera mostra de Brancusi a Nova York. Però tothom sap que el que va marcar aquell any va ser l’assassinat, el 28 de juny a Sarajevo, de l’hereu de la corona austrohongaresa, l’arxiduc d’Àustria Francesc Ferran, i de la seva dona, Sofia Chotek. Poc després començava una de les més acarnissades conteses bèl·liques, la Primera Guerra Mundial. A Catalunya, la Mancomunitat de Catalunya quedava formada el 6 d’abril del 1914 sota la presidència d’Enric Prat de la Riba (1870-1917), de la Lliga Regionalista. Es tractava d’una empresa política de grans repercussions en l’àmbit cultural. Una de les màximes de Prat de la Riba que defineixen prou bé l’esperit de la Mancomunitat era: “Que no hi hagi un sol ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera.” A Barcelona, la Biblioteca de Catalunya, fundada el 1907 com a biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser oberta al públic aquell 1914 a la seva seu del Palau de la Generalitat. L’Institut va passar a ocupar un lloc central dins la política cultural del país. El Servei de Conservació i Catalogació de monuments va ser refundat el 1914. El Servei d’Excavacions va rebre noves subvencions i aviat passaria a tenir personal fix mentre continuaven les excavacions d’Empúries. El 8 de maig s’inaugurava l’Escola del Bosc, dirigida per Rosa Sensat (1873-1961), a l’antiga torre Laribal al parc de Montjuïc adaptada i reformada per Antoni de Falguera (1876-1947) segons un projecte del 1913 amb un grup de Josep Llimona (1864-1934) als jardins. La majoria de les classes es feien a l’aire lliure, i l’expressió corporal i la música hi tenien un paper força important. Durant tot el 1914 es va continuar debatent sobre el primer congrés d’art cristià que s’havia celebrat del 26 al 30 d’octubre del 1913 i que intentava renovar la presència artística a la litúrgia i estudiar-ne la història. Mentre Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) restaurava el monestir de Sant Joan de les Abadesses i Bonaventura Bassegoda (1862-1940) inaugurava l’ajuntament de Premià de Dalt, continuaven les preses de posició sobre les obres de la Sagrada Família de Gaudí. Els donatius escassejaven i Joan Maragall, Joan Sacs o Josep Pijoan donaven llur opinió a la Pàgina artística de La Veu. La Lliga Espiritual de Nostra senyora de Montserrat aixecava el primer misteri de glòria del rosari monumental amb el Crist ressuscitat de Josep Llimona. Un altre tema de discussió molt noucentista era el de l’actualitat de la pintura mural de grans dimensions i de tradició clàssica. Renovant la reivindicació de Joaquim Torres García, la dels murals de la Generalitat, el 1914 Arcadi Mas i Fondevila i Darius Vilas van decorar l’església de Sitges; Ramon Rigol, la casa Granell de Sarrià, i Francesc Canyelles, la façana de l’Escola Elemental del Treball. En arquitectura, una de les obres més interessants d’aquell any va durar ben poc en el seu estat original. Una nova plaça de braus havia estat inaugurada a Barcelona el 1914 amb el nom de plaça de l’Esport. Era obra de l’arquitecte modernista, cèlebre a la Garriga i Cardedeu, Manuel Joaquim Raspall (1877-1937). Només dos anys més tard va ser ampliada per Ignasi Mas i Domènec Sugrañes i rebatejada, el 1916, amb el nom de Monumental. El 1914 va ser fundada a Barcelona la casa Puig de moda i perfumeria. En el camp de les exposicions, l’any començava amb paisatges dels jardins d’Aranjuez de Santiago Rusiñol a la Sala Parés de Barcelona, i successivament es van poder veure, entre d’altres, Ignasi Mallol a Tarragona, Enric Casanovas al Faianç Català amb escultures i dibuixos d’escultor o Gustau Violet amb les seves terra cuites. També van merèixer reconeixement a Barcelona Feliu Elias (Apa), Ricard Canals o Lluïsa Vidal. Personalment, considero important la sortida, aquell 1914, del primer volum de la Història de l’Art de Josep Pijoan (1879-1963), publicada per Salvat a Barcelona i que en el subtítol insistia de manera molt eloqüent en la voluntat de l’autor de presentar l’art a través de la història. La Pàgina artística de La Veu en va reproduir el pròleg sencer el 30 d’abril. Els altres dos volums sortiren en els anys successius.  Representava una gran novetat comparada amb les històries de l’art accessibles aleshores aquí. El pròleg era combatiu. El llibre era modern també en la seva presentació formal. El primer capítol comença incorporant els avenços de l’etnologia. Era l’inici del Pijoan enciclopèdic que encara no s’ha valorat adequadament. A la imatge, reunió diputacions catalanes. Exposició La Mancomunitat de Catalunya a les terres de Girona.