Realitats ficcionals d'Ai Wewei a La Virreina, Centre de la Imatge

Ai Weiwei (Pequín, 1957) és probablement un dels artistes xinesos més coneguts. La seva pràctica s’estén des de la fotografia i l’audiovisual fins a l’escultura, el disseny, l’arquitectura, la instal·lació, el comissariat i la crítica social, política i cultural. Arriba a la Virreina (del 5 de novembre del 2014 a l’1 de febrer del 2015) amb una exposició comissariada per Rosa Pera, On the Table, que explica la seva trajectòria des dels anys 80, en el marc novaiorquès, fins a l’actualitat, amb obres inèdites, produccions noves i una instal·lació específica. Del seu treball actual destaca l’ús de les xarxes socials. El seu activisme cal associar-lo al corrent d’acció xinès, l’art del comportament, del qual Laia Manonelles destaca el component social i polític, i n’adverteix l’associació entre art i vida; a més, situa el contingut simbòlic i de transferència del cos individual al social (1). L’art xinès, poètic i subversiu, s’origina en els grups alternatius a l’art oficial i la Revolució Cultural que transcorre des del 1966 a la mort de Mao el 1976, i que prendrà forma d’acció al llarg dels anys 80, coincidint amb les mesures d’obertura democràtica, que no política ni social que abocaran als fets de la plaça de Tiananmen de l’any 1989. L’any 1978, Ai havia entrat a l’Acadèmia de Cinema de Pequín i fundava, amb d’altres, el grup Stars, amb Ma Desheng, Wang Keping, Huang Rui, Li Shuang, Zhong Acheng i Qu Leilei, que estaria actiu fins al 1983. Entre el 1981 i el 1993 viu a Nova York, on el seu treball s’expandeix. Però la malaltia del seu pare, que havia estat reprimit pel règim comunista, el fa tornar a la Xina. Allà s’implica en la projecció del treball d’artistes joves. Destaca el comissariat de l’exposició Fuck Off, a la Tercera Biennal de Shanghai el 2000, amb una visió del corrent artístic xinès actual, marcat per un fort component crític. Amb  obres de 46 autors, com ara He Yunchang, Sun Yuan, Wang Chuyu o Zhu Ming. Fuck Off era el crit que aquests artistes llançaven al món. El 2013 reedita la mostra als Països Baixos. A partir del 2005 ha començat un procés d’ús de les xarxes socials, a través de les quals exerceix la denúncia de les polítiques estatals. Tindran molt de ressò les denúncies del 2008 sobre la corrupció en la construcció d’escoles arran del terratrèmol de Sichuan. El 2010 va ser arrestat per la seva actitud crítica, i el 2011 un nou arrest el deixaria aïllat durant 81 dies. Sortint d’aquest arrest, que va traslladar a una instal·lació a l’última Biennal de Venècia, Ai potenciaria encara més la seva activitat a les xarxes, a través de les quals actualment treballa en la potencialitat de les imatges per crear noves realitats. En ell, ficció i realitat no s’oposen sinó que generen un concepte circular, similar a la concepció del temps en la cultura xinesa, que ja en l’antiguitat havia evolucionat cap a l’endevinació (2). (1) Manonelles, Laia “El arte de acción en China: la producción artística como compromiso” Inter Asia Papers núm. 9 2009. Barcelona. http://ddd.uab.cat/record/53233?ln=es (2) Terol, Gabriel “La preocupación por el tiempo en la china antigua: El Xiàxiäozhèng, el Tiängändìzhï y el Yìjïng”, Revista de Filosofia A Parte Rei 74, març 2011, Universitat de València. Imatge del compte l'Instagram d'Ai Weiwei, 2014. Foto: Ai Weiwei.