Ubuweb o un món sense "copyright" és possible

Existeix des de fa divuit anys i és un dels arxius accessibles més impressionants dedicats a la cultura contemporània. Conté poesia concreta i sonora, peces de vídeo realitzades per artistes, cinema underground, art sonor i altres extravagàncies que són veritables tresors. És Ubuweb. Va ser fundada pel poeta Kenneth Goldsmith i s’autodefineix com el Robin Hood de l’avantguarda, amb la particularitat que, en lloc de robar els uns per donar-ho als altres, el que fa Ubuweb és compartir de manera oberta l’accés al coneixement. No té ànim de lucre i el seu funcionament no implica transaccions econòmiques. És a internet: www.ubu.com, amb l’amplada de banda i el servidor cedits per diverses universitats. Ubuweb funciona a partir de voluntariat i gran part del material que penja a internet hi és sense permís. La seva finalitat és compartir, i els seus continguts són objecte de consulta i estudi des de la investigació i els àmbits universitari i cultural. Què trobem a Ubuweb? De tot. Des de films de Kenneth Anger, Omer Fast, General Idea o Jean Genet, per esmentar l’ampli ventall de possibilitats, fins als seminaris complets de Jacques Lacan i material gens obvi, com ara el film Television Delivers People, de Richard Serra, documentals i biografies dedicades a Jorge Luis Borges o JG Ballard, textos de Stéphan Mallarmé, Öyvind Fahlström o William S. Burroughs, i, finalment, rareses que són veritables tresors, com ara els greatest hits musicals de Martin Kippenberger o l’anunci televisiu que Salvador Dalí va fer per a un banc l’any 1967. “Si haguéssim de demanar permís, no existiríem”, afirmava Kenneth Goldsmith en una carta oberta que va escriure l’any 2001. Però no només no ha tingut problemes amb els creadors, sinó que ha rebut premis i reconeixements per la seva tasca a internet. Parlar d’Ubuweb ara té sentit pel seu llarg recorregut, perquè es tracta d’una iniciativa idiosincràtica que no creu en el copyright, la burocràcia, els comitès o el nombre de visitants, perquè planteja una altra manera de distribució de continguts culturals, i també perquè mostra que una altra manera de funcionar és possible, alhora que posa en evidència un sistema de l’art basat en formes anacròniques de distribució, un àmbit acadèmic la prioritat del qual ha deixat de ser el coneixement, i, per descomptat, un món en el qual la cultura importa cada vegada menys. La manca d’intercanvi monetari, el fet de no generar beneficis o no estar en venda (encara que ofertes no li han faltat) fan que Ubuweb sigui absolutament independent. Encara que aquesta independència comporta la incertesa que en qualsevol moment pugui deixar d’existir, bé perquè deixin de cedir-li espai en servidors, perquè no tingui un nombre de voluntaris suficient o fins i tot perquè les energies humanes s’esgotin. Així que gaudim de les possibilitats que ens ofereix mentre duri i llarga vida a Ubuweb!.