Joaquim Chancho mostra a Montserrat un repàs de 40 anys d’obra gràfica

Una selecció de l’obra gràfica original de Joaquim Chancho, realitzada entre els anys 1972 i 2013, formada per serigrafies, gravats i litografies, es pot veure a l’Espai d’art Pere Pruna del Museu de Montserrat (MDM) des del 10 de novembre al 15 de març de 2015. La mostra, que porta per títol Estampes, està formada per una quarantena d’obres realitzades amb diferents tècniques –algunes d’elles elaborades en col·laboració amb artistes i diferents tallers d’arts gràfiques de Barcelona-. El comú denominador dels treballs exposats a Montserrat és “l’observació de la pintura com a llenguatge per a indagar processos que permeten emfatitzar trets essencials que esdevenen àmbit i suport bidimensional de transcripció i d’empremta”, com afirma la comissària de la mostra, Antònia Vilà. L’obra de Joaquim Chancho està fortament motivada per un pensament gràfic orientat a acotar i sentir l’espai com a lloc d’inscripció. Chancho ha manifestat sempre una predilecció pel paper com a suport formidable, un material que també li ha servit com a instrument d’experimentació. Per a ell, “el paper és el lloc damunt el qual examina l’abstracció de l’espai i el signe, elements que s’interelacionen en la seva obra en una introspecció radical, que cerca la unitat profunda de l’ésser”, assegura Antònia Vilà. El buit de la làmina en blanc desencadena en Chancho un repte intens i laboriós al voltant de la idea de procés, de trajecte, i per això l’artista, per mitjà de l’enumeració de sèries, privilegia el recorregut de l’enregistrament d’un estar en procés, que per a ell té més importància que la fi o meta. Les obres que es podran veure a Montserrat mostren una biologia gràfica personal del dibuix i la pintura, que s’afilien al mur en funció del concepte, la composició, la dicció i la geometria. “Cerquen versificar les diferents percepcions de rastres que discorren de les estructures i sèries lineals a les dels patrons-taca, tots ells sempre relacionats als valors de les tècniques emprades”, assegura la comissària Vilà. Aquesta mostra manifesta encara una altra faceta de la fecunditat i plenitud de l’obra de Joaquim Chancho: la que pren sentit a partir de l’ús del signe, el grafisme i el color. A l’exposició s’encapçala la lectura de les estampes amb algunes proposicions de Richard S. Field, ja que obren una dialèctica a l’entorn del llenguatge i de l’obra impresa. D’altra banda, són un relat prou significatiu de les interrogacions i dinàmiques que van generar les pràctiques processuals dels anys setanta, afins a allò que aquí ens ocupa. Aquestes proposicions de Field varen ser escrites per repensar l’art imprès en el context de la gràfica americana. Seguint l’exemple dels jocs lingüístics de les Sentències sobre l’Art conceptual de Sol Lewitt (1969), Field reflexiona sobre l’art imprès i juga, sense privilegiar la idea per damunt de l’execució, a analitzar i equiparar les actituds contradictòries que es tenen envers les estampes. Cal recordar que Joaquim Chancho va protagonitzar la primera mostra temporal del nou MDM (Joaquim Chancho, un clàssic contemporani), renovat ara fa 10 anys, i que va marcar l’inici de l’aposta continuada per l’art contemporani del museu montserratí. L’artista de Riudoms, doncs, es converteix en el primer a “repetir” a Montserrat. I el 27 de novembre aixecarà el teló una proposta artística única, la que protagonitzarà la txeca de naixement i canadenca d’adopció Jana Sterbak, que farà interactuar la seva obra amb algunes peces del fons del Museu de Montserrat seleccionades per ella mateixa. La mostra es podrà veure a la Sala Daura i estarà comissariada per Teresa Blanch. Compta amb la col·laboració de la galeria Tàpies, el Macba i l’Oficina del Quebec a Barcelona.