ArtMadrid se suma a la quarta onada del moviment feminista

Hasta cierto punto, este empeño por destacar los distintos roles profesionales que numerosas mujeres han desarrollado a lo largo de la historia constituye un esfuerzo titánico. Debemos tener presente que este olvido no se debe solo a una tendencia por ocultarlas y relegarlas siguiendo los dictados del pensamiento patriarcal dominante en cada momento, sino también a una realidad fáctica, como es la escased de mujeres que pudieron abrirse camino en cada etapa histórica y destacar en su campo en unas circunstancias adversas para ello. Sin lugar a dudas, habría habido muchos más ejemplos si el contexto hubiera sido propicio. Pensemos en que la población mundial se divide a partes iguales entre ambos genéros. Visto así, a lo largo de estos siglos, nuestro conocimiento colectivo, nuestro progreso y la evolución de nuestra propia historia se ha visto privada de las contribuciones venidas de una mitad de la sociedad. Com dèiem, vivim una etapa en què els projectes que rescaten personatges femenins rellevants en les seves respectives especialitats estan en plena efervescència. L'objectiu d'aquestes iniciatives no és, és clar, canviar el passat, sinó obrir nous camins cap al futur. El qüestionar-la nostra ubicació en aquest camí cap a la igualtat és reflex d'una societat global que ha madurat i que s'atreveix a fer passos de gegant en aquesta direcció. L'autocrítica i la voluntat d'esmena impliquen un exercici previ de reflexió i anàlisi. Així, exalçar el treball de dones que van ser pioneres en el seu camp s'adona que la història no sempre ha estat com ens l'han explicat, però, sobretot, proporciona models i exemples que poden inspirar a les dones (ia la societat) de l' futur per encarar el seu desenvolupament personal i professional amb la certesa que no tindran obstacles pel fet de ser dones. Les grans institucions també se sumen a aquesta tendència. El Museu del Prado inaugurarà el proper dia 22 una de les exposicions més esperades de l'any dedicada a dos grans dones de la pintura que pràcticament van passar inadvertides per a la història de l'art. Sofonisba Anguissola (ca. 1535-1625) i Lavinia Fontana (1552-1614) van ser dos artistes destacats que van poder dedicar-se completament a la seva passió tot i viure en un entorn advers que prioritzava el treball masculí. Aquesta mostra reuneix per primera vegada 60 obres d'aquestes dues autores i serà una ocasió única per apropar-se a conèixer el seu llegat. Encara que la rellevància que van aconseguir en la seva època, fins i tot en vida, es va anar desdibuixant amb els anys, en els últims temps s'ha despertat un enorme interès pel seu treball, tant per a investigadors, estudiosos i experts com per al públic general. I això és així perquè aquestes creadores van trencar motlles, van desmuntar estereotips i van qüestionar algunes de les màximes llargament defensades per la societat del moment sobre la inferior qualitat del treball femení en les disciplines artístiques. Per la seva banda, el Museu ABC de la Il·lustració va clausurar el mes passat la seva exposició "Dibujantas", en què treien a la llum el treball de 40 dones il·lustradores que van col·laborar en publicacions des de finals del s. XIX i que, no obstant això, van romandre en l'anonimat en nombroses ocasions. El Museu Thyssen-Bornemisza també va contribuir a aquesta línia amb una exposició dedicada a les dones de l'avantguarda russa, sota el títol "Pioneres", i que va tenir lloc de març a juny d'aquest any. Aquestes propostes compleixen una missió exemplaritzant i pedagògica, amb un discurs en pro de la igualtat elaborat des de la posició d'influència que moltes d'aquestes institucions tenen, servint de model per a molts. Sense cap dubte, estem en el camí correcte, caminat cap a un equilibri en tots els àmbits de la societat, i això no és predicable només de l'art, sinó de qualsevol altre sector d'activitat. A la imatge, Sofonisba Anguissola, "Isabel de Valois sostenint un retrat de Felip II", 1561 - 1565 (foto via museodelprado.es)