"Al voltant de Miró" de Joan Punyet Miró

"Al voltant de Miró", de Joan Punyet Miró. 328 pàgines.

Joan Punyet Miró és historiador de l’art i nét de Joan Miró. Després de més de deu anys recopilant informació, testimonis, viatges i documents, finalitza l’itinerari reunint tretze entrevistes amb alguns dels amics i col·laboradors del pintor de Dona i ocell. El llibre –que conté moltes il·lustracions i manuscrits originals del pintor– ofereix un esguard interessant cap a l’obra, el procés creatiu i, sobretot, la personalitat de Joan Miró des de diversos fronts. Després de tant de temps dedicat al projecte, Punyet Miró redescobreix el seu avi i acosta la seva ànima al gran públic perquè hi descobreixi l’ésser humà que s’amaga rere la màscara, l’ànima que respira sota l’artista dels colors vius. El grup escollit de persones que el van conèixer o que van treballar amb ell de ben a prop hi diuen la seva en unes entrevistes amenes que revelen detalls desconeguts d’un dels nostres pintors més universals. L’escriptor Pere Gimferrer, per exemple, confessa el gran interès de Joan Miró per la poesia i la literatura catalanes. El crític d’art francès Georges Raillard, per la seva banda, recorda haver trobat llibres d’Arthur Rimbaud o de Guillaume Apollinaire al taller de Joan Miró. Maria Lluïsa Borràs explica que va conèixer Miró, com molta gent de la seva generació, gràcies a Joan Prats l’any 63 i que en té un record molt tendre: Miró l’anava a veure a casa quan estava malalta. Segons Punyet Miró, el seu avi “no era només un pintor que pintava sols i llunes. Era un home compromès amb el seu temps, que apostava per reforçar la democràcia espanyola”. Artista antisistema, fora norma i contracorrent, Joan Miró sempre va anar cinquanta anys més endavant del seu temps i mai no va acceptar les lleis d’especulació en el món de l’art. Potser per això l’any 1973 el pintor va cremar les seves teles. Miró era un home encantador, amb un viu sentit de l’humor, però també era hermètic, impossible d’escodrinyar quan estava en el seu taller, sol i en silenci, concentrat en la feina. Treballava en estat de rauxa, sense esquemes ni cotilles. Lluís Permanyer recorda la defensa mironiana de la llengua catalana com a vehicle de cultura i Pierre Schneider recalca algunes anècdotes en què brollava el sentit de l’humor del pintor. Miró era un home que passava de la religió i no era partidari dels partits polítics. Tendia, senzillament, cap a l’esquerra i la democràcia. El llibre desfà molts tòpics: Joan Miró ni és ingenu ni és primitiu. És un artista de primera línia amb una cultura i una humanitat excel·lents. Creador d’imatges plàstiques d’impacte sintètic que transmeten un estat d’ànima, Joan Miró usa la poesia per titular la pintura i s’enamora de Mont-roig, la força de la natura, els pagesos i la llibertat de l’art. I, a més, li encantava la mostassa.