La Revista de Girona recorda la figura de l’artista Josep Berga i Boix

Coincidint amb el centenari de la mort d'un dels artistes més significatius de la història de l'art català, Josep Berga i Boix, el número 287 de la Revista de Girona ha volgut recordar-lo dedicant-li el dossier. El reportatge, coordinat per l'historiador de l'art Joan Sala, s'ha plantejat com un complement a les dues exposicions que es poden veure fins al 18 de gener al Museu Comarcal de la Garrotxa i que també commemoren aquesta efemèride. Per això, la presentació d'aquest número de la Revista de Girona s'ha previst que tingui lloc al Museu Comarcal de la Garrotxa el 20 de novembre, a les 19 h. L'acte anirà a càrrec d'Antoni Solà, diputat de Cooperació Cultural de la Diputació de Girona; de Montse Mallol, directora del Museu de la Garrotxa; de Xavier Cortadellas, director de la Revista de Girona; Joaquim M. Puigvert, professor titular d'història contemporània de la UdG, i de Joan Sala, coordinador del dossier i comissari de les exposicions. Josep Berga i Boix, un segle desprès. L'objectiu del dossier és aprofundir en el personatge d'aquest artista i atorgar-li la vàlua que es mereix. Per Joan Sala, el paper de Josep Berga “molt sovint ha quedat en un segon pla i ha estat poc valorat en moltes ocasions”. Per això, al llarg del dossier, compost de sis articles, es ressegueix la seva trajectòria personal i vital des de diferents perspectives: artística, literària, filosòfica i pedagògica. Josep Berga i Boix és conegut per tenir un paper fonamental en la vertebració de l'Escola d'Olot, un dels principals pilars del realisme pictòric a casa nostra, ja que juntament amb el seu amic Joaquim Vayreda, en fou fundador. També va ser mestre de dibuix del Centre Artístic, nucli de l'Escola d'Olot i director durant 37 anys de l'Escola de Dibuix d'Olot. De les seves aules han sorgit artistes molt significatius, alguns dels quals van assolir una important projecció internacional. Josep Berga i Boix sempre fou considerat un artista capdavanter. Joan Sala explica en el dossier que “va ser un pleinairista quan ningú del seu entorn ho practicava”; que “va començar a pintar sobre temes que després s'han imitat i generalitzat mimèticament” i que “la seva paleta té una riquesa cromàtica que pocs pintors contemporanis han aconseguit”. També és important recordar la seva vessant periodística i literària i el fet que va ser un dels primers folkloristes de la comarca. Per desenvolupar tot aquest entramat, Joan Sala ha comptat amb la col·laboració de diferents professionals vinculats en aquest camp de recerca: Francesc Fontbona situa l'artista dins la plàstica del país; Jordi Canal s'apropa al seu pensament; Margarida Casacuberta ho fa a la seva vessant d'escriptor; Mariona Seguranyes aprofundeix en alguns dels seus principals alumnes, i el mateix Joan Sala parla de la seva faceta artística i pedagògica. Altres continguts. El número 287 de la Revista de Girona també inclou diferents cròniques i apunts relacionats amb la història i l’actualitat cultural i social a les comarques gironines. També compta amb dos reportatges, un dedicat a la “generació perduda”, que recull el testimoni de diferents joves universitaris que es troben en un mercat laboral estancat, i un altre de fotogràfic, centrat en la “ruta dels aiguamolls”. Dins d'aquest número també hi podem trobar les biografies de l'historiador, poeta i dramaturg Esteve Albert i de l'escriptor Albert Manent; una entrevista al pediatra ripollès Eudald Maideu, i un article que ens apropa al perfil del fotògraf Miquel Ruiz. En l'apartat de clàssics revisats, Vicenç Pagès ens acosta a la figura de Ferran Agulló, “inventor de la Costa Brava”; a l'apartat de salut, Oriol Puig aborda el tema de les experiències en teràpies holístiques,i en els apartats d'art, Narcís Selles ressegueix les relacions d'Alexandre Cirici amb l'art, i Joan Sala explica l'abstracció neoinformalista de l'artista Vicenç Masdemont.