La comissió avaluadora presenta la proposta de Palma a Patrimoni Mundial

El tinent de batlle de Cultura i Esports, Fernando Gilet, ha presentat a la comissió d'experts el document consensuat que s’ha de presentar per a la possible candidatura de Palma a la categoria de Patrimoni de la Humanitat que atorga la UNESCO. Sota el lema “Palma, paisatge cultural sobre la mar”, la candidatura “s’ha desenvolupat en consonància amb les tendències actuals de l’Unesco, centrades en criteris de paisatge cultural urbà”, com ha afirmat Gilet, qui ha afegit que “és un camí llarg i ambiciós, però entenem que és al qual Palma ha d’aspirar, per a donar a conèixer el valor patrimonial, cultural i històric que tenim”, perquè “es tracta que Palma sigui reconeguda internacionalment tal i com qui estimem i coneixem a la nostra ciutat la reconeixem”. La candidatura compleix dos dels criteris que per a entrar al llistat indicatiu de ciutats que opten a aquesta declaració, quan només és necessari un. Per una banda, és exemple sobresalient d’un tipus de construcció i d’un conjunt arquitectónic o de paisatge el qual il·lustra una etapa de la Història de la Humanitat, i per l’altra és una manifestació de l’intercanvi de valors humans durant un període o àrea cultural, en el desenvolupament de l’arquitectura, les arts monumentals, la planificació urbana o el disseny del paisatge. Fonaments de la candidatura. Precisament per això, la candidatura es fonamenta en els valors i atributs damunt els quals s’identifica la ciutat, i damunt el fet singular de la seva ubicació al costat de la mar. En paraules de Gilet, “la proposta manifesta la bellesa de l’estampa de Palma vista des de la mar, i de la mar vista des de Palma, una ciutat recolçada per 2.000 anys d’història i a la qual conviuen, als edificis i als carrers, una encruilla de tres cultures preservades en el temps que queden reflectides en l’imatge identificable de la ciutat; la cristiana, la musulmana i la jueva”. És destacable la singularitat de Palma per diverses raons, com l’insularitat, un caràcter propi i preservador, la riquesa natural, i la convivència cultural que dóna una superposició urbanística que fa que no es pugui parlar d’una ciutat medieval, ni renaixentista, ni barroca, sinó una ciutat en la qual es perceben les tres cultures en la trama viària, en la decoració  i l’estructura urbana, i tenim exemples de personatges universals de Palma de totes tres cultures, com són Al-humaydi, Ramón Lllull i Jefuda Cresques. També es tracta d’una ciutat mercant i d’intercanvi, amb una posició estratègica privilegiada i una bellesa de la seva orografia que el propi Jaume I va apreciar des de que va veure la badia; “el propi nom del castell de Bellver és molt revelador”, com ha dit el tinent de batlia. A més, la ciutat de Palma és el revers cultural del paisatge geològic de Mallorca, de les canteres i de les pedres de la Serra Nord, declarada Patrimoni Mundial, que té la seva prolongació en Palma, que deu part de la seva riquesa monumental i social a la Serra. El patrimoni immaterial és destacable pel que fa a les festes de Palma, com la de la Conquesta, declarada BIC. “Va ser a les esglèsies i convents de la ciutat antiga de Palma”, ha afirmat Gilet, “a on la Sibil-la, reconeguda com a Patrimoni Immaterial de l’Unesco, ha trobat la continuïtat durant segles fins als nostros temps”. Una proposta consensuada i participativa. El document és fruit del treball i les diferents reunions de la comissió avaluadora, composta per 10 entitats: el Govern, el Consell, l’Ajuntament de Palma, Arca, el Col·legi d’Arquitectes, la Federació d’Associació de Veïns, Fepae, la UIB, el Bisbat de Mallorca i la Societat Arqueològica Llul·liana. Les seves aportacions varen ser rebudes per l’Ajuntament, el qual ha el·laborat el document mestre que ara es presenta, amb la participació dels grups polítics de l’oposició, i que segons Gilet “aspira al màxim consens”. El tinent de batlia ha volgut agrair “la feina de totes les entitats i institucions, en un exemple de cooperació i feina conjunta d’administració pública i de la societat civil”.