Primer llibre sobre la Nau Gaudí, obra de Daniel Giralt-Miracle

El tancament de les celebracions de l’any “Gaudí Mataró 130” tindrà com a fita especial la presentació de la primera monografia de la Nau Gaudí de Mataró, “km 0” de l’obra gaudiniana, un edifici construït el 1883 per encàrrec de la Sociedad Cooperativa la Obrera Mataronense i que va allotjar una nau de blanqueig de cotó. La guia ha sigut elaborada pel crític i historiador de l’art especialitzat en Gaudí, Daniel Giralt-Miracle, qui ha sigut també comissari de les activitats del “Gaudí 130” organitzades per l’Ajuntament de Mataró, amb el suport de la Fundació “la Caixa” i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ara fa tot just un any, la Nau Gaudí va ser la seu de la signatura de la “Declaració de Mataró”, el primer manifest en defensa de la conservació i el manteniment del llegat gaudinià, que va reunir per primera vegada als seus principals representants i els va comprometre a treballar conjunta i coordinament en la difusió del seu patrimoni artístic i arquitectònic. Aquest va ser, precisament, el tret de sortida de l’Any “Gaudí Mataró 130”. El tancament d’aquest any d’activitats se celebra ara amb l’edició de “El Primer Gaudí. La Nau de Mataró”, la primera guia sobre la Nau, editada en català, castellà i anglès per Triangle Postals i que es posarà a la venda al preu de 9€. Al llarg de gairebé 100 pàgines, Daniel Giralt-Miracle repassa la història d’aquest edifici singular: des dels seus orígens i el seu ús industrial inicial com a seu d’una nau de blanqueig, passant per la seva redescoberta, quan després d’haver estat abandonat durant molts anys, l’Ajuntament de Mataró va encarregar a l’arquitecte mataroní Manel Brullet la seva recuperació, que es va presentar al públic el 2008. El llibre també analitza les aportacions de Gaudí a la cooperativa i l’aplicació -per primera vegada-, del que serà un element determinant en la seva arquitectura posterior, tant en els edificis civils com en els religiosos: l’arc parabòlic. La monografia no s’oblida d’altres aspectes, i dedica un apartat a la vinculació personal d’Antoni Gaudí amb la ciutat de Mataró mitjançant el que seria el primer, i únic amor conegut de la seva vida, la mataronina Pepeta Moreu; i inclou un destacable capítol a bibliografia de referència sobre l’edifici. Tot aquest contingut, que arriba fins als nostres dies amb la Declaració de Mataró i el 130è aniversari de la construcció de l’edifici, va acompanyat d’una col·lecció de fotografies antigues i de l’època, i de reproduccions de plànols de l’Arxiu Municipal de Mataró. L’editorial Triangle Postals és la mateixa que ha editat guies d’altres edificis de l’arquitecte com la Casa Batlló o La Pedrera. L’acte de cloenda de les celebracions “Gaudí Mataró 130” constarà -a més de la presentació de la guia, a càrrec del seu autor, Daniel Giralt Miracle i d’una introducció per part de Lluís Comerón, degà del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona- d’un concert interpretat pel pianista Adolf Pla, acompanyat d’un audiovisual. L’obra, que es titula “El So de la Llum. Mompou & Gaudí” es refereix, en paraules del propi concertista, a “la recerca de l’origen que es troba a la naturalesa i que en una dimensió divina, recomença permanentment. Mompou ens ho transmet amb la ressonància dels sons harmònics projectant-los sense límit, Gaudí ens revela aquest missatge original en la síntesi de les estructures arquitectòniques animals i vegetals, les proporcions asimètriques i el moviment continu com un element orgànic. Amb clara intuïció i una raó poètica ens recreen el món de l’esperit”. Adolf Pla, especialista en l’obra de Frederic Mompou, que li ha permès presentar bona part d’aquest repertori en una vintena de països, tant en programes monogràfics com amb d’altres compositors, ha col·laborat amb el MozarteumQuartett de Salzburg i ha dirigit diverses orquestres. Destaquen les gires de concerts i gravacions amb el flautista Bernat Castillejo i una consolidada discografia que inclou, a més de l’obra completa per a piano de Frederic Mompou, a altres compositors com Schumann, Ravel, Granados, Toldrà... L’Any “Gaudí Mataró 130” ha desenvolupat tot un seguit d’activitats, entre les quals han destacat visites especialitzades a la Nau; conferències i seminaris; tallers adreçats als alumnes d’escoles i instituts i molt especialment, l’exposició fotogràfica presentada al juny d’enguany a la mateixa Nau titulada “Gaudí ahir i avui. Dues lectures: Joaquim Gomis i Ramon Manent”. L’exposició va confrontar el treball de dos fotògrafs que van analitzar a fons l’obra de l’arquitecte i que ofereixen aproximacions que es complementen per permetre copsar la riquesa constructiva i formal de la rica obra gaudiniana. Ambdues lectures diferenciades en el temps i en la tècnica, es van presentar més d’un centenar de fotografies. Les activitats “Gaudí Mataró 130” acaben ara amb l’edició de la guia monogràfica dedicada a l’edifici i el concert de cloenda de les celebracions. D’altra banda, la Nau Gaudí de Mataró va ser el lloc escollit per a la signatura, el 23 de novembre de 2013, de la “Declaració de Mataró”, la manifestació en defensa de la conservació, el manteniment i la difusió del llegat gaudinià. Van signar aquest manifest els representants de La Pedrera, la Casa Batlló, la Casa Vicens, la Torre de Bellesguard, el Palau Güell, la Cripta de la Colònia Güell, els Pavellons de la Finca Güell (Universitat de Barcelona), el Park Güell (Ajuntament de Barcelona), el Col·legi de les Teresianes, la Sagrada Família, Amics de Gaudí, la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, els Ajuntaments de Reus i Riudoms, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Nau Gaudí. Mai abans, s’havia aconseguit reunir a una representació tan important i significativa de l’obra de l’arquitecte català més conegut al món. La “Declaració de Mataró” suposa un compromís de totes les institucions i entitats de l’univers Gaudí per a treballar conjunta i coordinament en la difusió del seu patrimoni artístic i arquitectònic, col·laborant amb la xarxa d’establiments gaudinians, facilitant l’intercanvi de coneixements i de visites; i promovent, amb l’ajut de les administracions, una web, una guia i un sistema de comunicacions que inclogui tots els edificis oberts al públic a Catalunya. Fa 130 anys que Gaudí construí la seva primera obra i ho va fer a Mataró per encàrrec de la Sociedad Cooperativa la Obrera Mataronense. La nau de blanqueig de cotó no solament és un edifici adequat a la seva funció sinó que també és un manifest de la seva manera d’entendre l’arquitectura i una obra pionera en el seu concepte i en la manera de ser construïda. A la Nau, Gaudí aplica per primera vegada l’arc parabòlic que serà un element determinant en la seva arquitectura posterior, tant en els edificis civils com en els religiosos. L’interès de l’Ajuntament de la ciutat per aquesta peça cabdal de l’obra gaudiniana va portar el consistori a impulsar la seva restauració integral, que va portar a terme l’arquitecte mataroní Manuel Brullet al 2002, i finalment l’obertura al públic. La ciutat va celebrar aquest aniversari a través d’una sèrie d’esdeveniments que van tenir com a objectiu final divulgar aquesta obra per tal que s’incorpori definitivament a la ruta per l’obra gaudiniana. Curiosament, el 1883 va ser l’any en que Gaudí va construir la Nau de Mataró -la seva primera obra -, però també l’any que li encarreguen la continuació de la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família a Barcelona –la darrera obra, inacabada-. La Nau Gaudí és actualment la seu de les exposicions de la Col·lecció Bassat, un dels fons més representatius del que ha estat l’art català de la segona meitat del segle XX. L’esperit de la Col·lecció és contribuir, mitjançant la seva exposició, a l’explicació de la successió de circumstàncies i fets que han propiciat l’art dels nostres temps. El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, presidit per l’alcalde de Mataró, Joan Mora, es va constituir el mes de juny de 2010 amb l’objectiu de contribuir a la conservació del patrimoni col·lectiu i la divulgació del coneixement que aquest patrimoni representa pel que fa a uns artistes, a uns corrents, a un territori i a uns períodes determinats. Es tracta d’una iniciativa que aposta per l’art i la cultura del país i que a través de la Col·lecció Bassat contribueix a omplir el buit cronològic pel que fa a la representació d’aquests artistes als museus de Catalunya.