D’un bon principi s’incorporà i participà activament de la vida cultural i artística barcelonesa obtenint, també ben aviat, premis i reconeixements. Així, el 1955 obtingué el primer premi de l’Escola d’Arts i Oficis (Llotja), mentre que el 1957 fou becat pel Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona per anar a estudiar a París, ciutat on el 1958 va obtenir el Premi Watteau de gravat, atorgat pel govern francès. Ja de tornada a Lleida va ser guardonat amb la Medalla Morera en dues ocasions, l’any 1963 i l’any 1973. Durant gairebé més de vint anys s’ha dedicat a l’ensenyament.
Víctor Pérez Pallarés va ser un dels membres fundadors del grup Cogul, creat l’any 1964, juntament amb els artistes lleidatans Albert Coma Estadella, Àngel Jové, Ernest Ibáñez i Albert Vives, grup que esdevindria una referència històrica per l’art d’avantguarda lleidatà.
Ha participat en biennals com les de Sao Paulo i Alexandria i ha exposat, en mostres individuals i col·lectives, a Madrid, Barcelona, València, Florència, Lausana, Lisboa, Buenos Aires, Taipeh, París, etc.
Pintor expressionista, auster i verídic, i gravador, considerat un dels principals de l’informalisme català, destaca també com a muralista, realitzant a partir de l’any 1969 nombrosos treballs que abasten des dels frescs de la Diputació i l’Ajuntament de Lleida, fins als singulars murals que avui decoren les esglésies del Carme i Sant Antoni de Lleida, les de l’ermita de Butsènit de Lleida, i les de Pobla de Cérvoles, Seròs, Vilanova de l’Aguda, Vila-Sana, entre altres arreu del territori lleidatà. En terres aragoneses pertanyents al Bisbat de Lleida pintà els murals de les esglésies de Bellver de Cinca, Alcolea de Cinca, Pont de Montanyana, Areny i una capella particular a Noals.