Donació de dues escultures d'Emili Fontbona al Museu de Montserrat

El Museu de Montserrat incorpora al seu fons dues escultures d’Emili Fontbona Ventosa (Barcelona, 1879-1938). La iniciativa del nebot-nét de l’artista, l’historiador Francesc Fontbona, i de persones vinculades al món de l’art a les Terres de l’Ebre, la doctora en Història de l’Art Núria Gil i el president del Casino d’Amposta, Joan Sabaté, ha permès la primera edició en bronze de dues de les escultures més representatives d’aquest artista, Dona d’Amposta i Mariner de Tarragona. Totes dues daten del 1902, els originals es van fer amb fang i són propietat del fons familiar. La donació es farà efectiva el dimarts dia 2 de desembre a les 12h en un acte públic al Museu de Montserrat, amb la intervenció dels promotors de la mateixa. L’edició en bronze pren com a model les dues obres d’art originals i peces úniques, i s’ha realitzat en un tiratge únic, curt i limitat. Les reproduccions s’han fos en bronze, amb la pàtina de color marró, sobre una peanya de pedra natural d’Ulldecona, amb la cartel·la amb l’autor, el títol i la data de creació de l’original. El següent pas és cedir les dues peces a alguns dels principals museus del país amb la intenció que hi siguin exposades, d’aquesta manera es contribueix a difondre l’obra de l’escultor. A més del Museu de Montserrat, reben les peces el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el Museu Frederic Marès i el Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT). També se cediran les escultures al Casino d’Amposta i al de Tarragona que hi han col·laborat. I en un intent per remarcar el lligam territorial de Fontbona amb la demarcació de Tarragona, on tenia orígens familiars, els impulsors també donaran l’escultura Mariner de Tarragona a l’Ajuntament de Tarragona, i al d’Amposta la de Dona d’Amposta. Emili Fontbona Ventosa va tenir una vida artística curta, només uns deu anys fins al 1906, quan una malaltia mental el va impossibilitar. Això explica en gran part que la seva obra sigui escassa. Entre les referències més importants que tenim d’ell hi ha la seva relació amb Picasso, a qui va iniciar en la tècnica de l’escultura el 1902; precisament la primera escultura de Picasso, avui exposada als museus Picasso de Barcelona i de París, fou executada a la casa familiar d’Emili Fontbona al carrer de Pàdua de Sant Gervasi (Barcelona). Abans havia estudiat a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i va ser deixeble d’Eduard Pagès i Casamitjana i d’Eusebi Arnau, un dels grans noms del Modernisme simbolista. També va passar per l’Acadèmia Borrell, un dels centres de formació artística més reconeguts de la Barcelona de finals del segle XIX. Allí va nàixer la seva amistat amb d’altres artistes de l’època com Marià Pidelaserra, Pere Ysern, Xavier Nogués o Ramon Riera i va col·laborar en la revista satírica manuscrita Il Tiberio. Com molts artistes de l’època va fer una llarga estada a París on es va decantar cap a l’arcaisme i al primitivisme. De fet, el també artista Feliu Elies el va arribar a definir com el Gauguin català. Pilar Vélez, al catàleg de l’exposició que el Museu Frederic Marès va dedicar a Fontbona, el qualificava d’“escultor singular entre el Modernisme i el Noucentisme” i apuntava que el seu primitivisme entronca amb el Noucentisme d’arrels mediterrànies i afirma “Fontbona té una particular sensibilitat que, si hagués tingut l’oportunitat de formar-se en un altre ambient, o d’haver pogut dur fins al final els seus assaigs, probablement ara seríem davant d’una de les figures més representatives de l’escultura del primer terç del segle XX”.