El Noucentisme reconsiderat o retorn a Gualba

Com en la novel·la Brideshead Revisited, the Sacred and Profane Memories of Capt. Charles Ryder, d’Evelyn Waught, el Noucentisme ha estat revistat des d’un punt de vista crític per especialistes durant les tres jornades d’estudis que han compost el 1r. Simposi Internacional sobre el Noucentisme. El primer matí fou l’estàtua de Sant Pau de l’escultor Lluís Bonifàs, erigida damunt del pou central del claustre barroc de la Casa de la Convalescència a Barcelona actual seu de l'Institut d’Estudis Catalans, qui va donar la benvinguda als participants. El jardí dels tarongers al pis superior, dedicat a l’escriptora Mercè Rodoreda, permeté l’evocació d’una natura ordenada des d’on es pot contemplar l’arquitectura gòtica de l’antic hospital de la Santa Creu reconvertit en Biblioteca de Catalunya, obra derivada de l'esperit i l’acció Noucentista. La sala Prat de la Riba vestida amb els tapissos flamencs del segle XVI va ser l’àmbit on el president de la Diputació de Barcelona, el president de IEC i la directora d’aquest primer simposi, Vinyet Panyella, varen fer l’acte d’obertura ressaltant la importància de la recuperació del Noucentisme, que ha quedat eclipsat pel Modernisme, en arquitectura i per les Avantguardes quant a arts plàstiques. Enguany hem celebrat el centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya i també el tricentenari (1714 -2014), dues efemèrides de caràcter distint però signes de la identitat catalana. El Simposi va tenir lloc en tres seus, la inicial en l'Institut d’Estudis Catalans ja esmentat, al Palau Nacional de Montjuic, on a més de les ponències i taula rodona, es va poder visitar la nova disposició de les obres d’art que el MNAC conserva i exhibeix, en concret del període Noucentista. I durant les dues jornades següents a Sitges en l’àmbit genuïnament proto-noucentista dels salons d’or i blau del Palau Maricel. Les ponències i comunicacions han estat interessants i el simposi ha comptat amb les personalitats més reconegudes en l’estudi i investigació del període que anomenem Noucentisme. Una de les aportacions a aquesta periodització fou la que el conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila va apuntar tot dient que com a hereus d’aquell moviment nosaltres podem dir-nos deucentistes, qüestió que Ferran Mascarell, conseller de Cultura també va esmentar com a invenció pròpia durant la clausura en la qual intervingueren la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sitges, Mireia Rossell, la directora del Consorci del Patrimoni de Sitges i directora del simposi, Vinyet Panyella i el director de la Fundació Masó, Jordi Falgàs qui serà l’encarregat de continuar aquesta via de revisió i feta valdre del Noucentisme d’aquí a dos anys en el pròxim i segon simposi internacional sobre el Noucentisme que tindrà lloc a Girona. Les ponències i taules rodones del 1r Simposi sobre el Noucentisme podran ser aviat consultades, ja que Ferran Mascarell, durant la clausura, va confirmar-ne la publicació. Una de les conclusions d’aquest simposi és que el Noucentisme ha estat el moviment central del segle XX i que ha marcat profundament tots els àmbits socials, artístics, estètics, ètics i sobretot el polític de la Catalunya contemporània. Un debat que marca el nostre present. A la imatge, una de les taules rodones del 1r Simposi Internacional sobre el Noucentisme amb Josep Murgades, Edgar Illas, August Rafanell i J.L. Martín a la sala Prat de la Riba del IEC.