Montserrat rep l’edició en bronze de dues escultures d’Emili Fontbona

El Museu de Montserrat (MDM) ha rebut la donació de dues escultures d’Emili Fontbona Ventosa (Barcelona, 1879-1938), Dona d’Amposta i Mariner de Tarragona. Aquestes obres van ser realitzades l’any 1902 originàriament en fang i representen el màxim exponent de la producció postmodernista de l’artista. Ara, arran d’un acord entre el nebot nét de l’escultor, el doctor  Francesc Fontbona, i persones vinculades al món de l’art a les Terres de l’Ebre, s’ha impulsat la primera edició en bronze d’aquestes dues obres. L’edició, que pren com a model les obres originals i peces úniques, propietat de la família, està feta en un únic, curt i limitat tiratge. Les reproduccions s’han fos en bronze, amb la pàtina de color marró, sobre una peanya de pedra. Els dos bustos, de dimensions no gaire grans, d’una gran estilització i puresa de trets, volgudament arcaïtzants, de perfils llargs i nets, són d’una concepció veritablement molt moderna. La intenció del Dr. Fontbona i el grup de persones que han decidit tirar endavant l’edició en bronze de les dues escultures –la doctora  Núria Gil, historiadora de l’art i professora de la URV; i Joan Sabaté, president del Casino d’Amposta- és cedir les escultures a alguns dels principals museus de Catalunya, per tal de donar a conèixer l’obra de l’escultor. Es tracta del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu Frederic Marès i el Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT), a més del Museu de Montserrat. Igualment, tenen previst cedir les escultures en bronze al Casino d’Amposta i al de Tarragona, com a col·laboradors; i en un intent per remarcar el lligam territorial d’Emili Fontbona amb la demarcació de Tarragona, on tenia orígens familiars, els impulsors també donaran l’escultura Mariner de Tarragona a l’Ajuntament de Tarragona, i al d’Amposta la de Dona d’Amposta. Emili Fontbona Ventosa va tenir una vida artística curta, de només deu anys, fins el 1906, quan una malaltia mental el va impossibilitar. Això explica que la seva obra sigui escassa. Fontbona tenia una particular sensibilitat que, si hagués tingut l’oportunitat de formar-se en un altre ambient, o d’haver pogut dur fins al final els seus assaigs, probablement ara seríem davant d’una de les figures més representatives de l’escultura del primer terç del segle XX. Entre les referències més importants que tenim d’ell hi ha la seva relació amb Picasso, a qui va iniciar en la tècnica de l’escultura el 1902. Precisament la primera escultura de Picasso, avui exposada als museus Picasso de Barcelona i de París, va ser executada a la casa familiar d’Emili Fontbona al carrer de Pàdua de Sant Gervasi (Barcelona). Abans havia estudiat a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i va ser deixeble d’Eduard Pagès i Casamitjana i d’Eusebi Arnau, un dels grans noms del Modernisme simbolista. També va passar per l’Acadèmia Borrell, un dels centres de formació artística més reconeguts de la Barcelona de finals del segle XIX. Allí va néixer la seva amistat amb altres artistes de l’època, com Marià Pidelassera, Pere Ysern, Xavier Nogués o Ramon Riera, i va col·laborar en la revista satírica manuscrita Il Tiberio. Com molts artistes de l’època, va fer una llarga estada a París on es va decantar cap a l’arcaisme i al primitivisme. De fet, el també artista Feliu Elies el va arribar a definir com el Gauguin català. Pilar Vélez, al catàleg de l’exposició que el Museu Frederic Marès va dedicar a Fontbona, el qualificava d’“escultor singular entre el Modernisme i el Noucentisme” i apuntava que el seu primitivisme entronca amb el Noucentisme d’arrels mediterrànies.