La Beca Fundació Güell reivindica el dibuix

En una època on dominen instal·lacions multimèdia i una gran diversitat d’eines artístiques complexes es podria pensar que el dibuix és una cosa acadèmica antiga i perduda. La feina del dia a dia de Sant Lluc ens demostra que el dibuix és completament contemporani, viu i útil. Als seus estudis, amateurs o professionals dissenyadors, pintors o arquitectes fan del dibuix la seva eina de treball principal. Des de fa tres anys la Fundació Güell ha sumat a la seva borsa d’ajudes en el terreny artístic, en què destaquen premis d’escultura, pintura i música, la Beca de Dibuix amb la col·laboració del Cercle Artístic Sant Lluc. S’incorpora així el dibuix a la tasca de mecenatge que la Fundació Güell fa des de la seva creació el 1957. Segons el seu president, Eusebi Güell, la voluntat de l’entitat és adaptar-se als llenguatges artístics del moment i evolucionar cap a les noves tendències de creació. La beca capta la potencialitat del dibuix i premia a joves creadors d’entre 18 a 30 anys, reconeixent el valor d’aquesta pràctica artística, impulsant-ne el seu creiexement amb un premi de 3.500 euros i l’exposició de l’obra dels seleccionats a la sala d’exposicions de Sant Lluc. Aquest novembre, les parets de Sant Lluc han mostrat l’obra dels tres seleccionats de la Beca d’enguany: Joan Taltavull, Carles Mondrià i el guanyador Marcel Rubio que va rebre el premi molt emocionat perquè li significa una nova motivació per a seguir creant. A Sant Lluc ha exposat “Passatges” que neix de la voluntat de buscar altres formes de classificar la realitat, darrera una  amalgama de punts de fuga que intenten representar el món de nou. Pel vicepresident de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) i membre del jurat de la Beca de Dibuix, Àlex Mitrani, és una obra que connecta amb la sensibilitat oriental també lligada a artistes com Luc Tuymans. Pel membre del jurat, els tres seleccionats mostren la diversitat de formes del dibuix contemporani, una disciplina, diu,  que fa uns 10 any que ha agafat més protagonisme en l’art contemporani.  El dibuix, assegura, tot i ser el primer pas per projectar una obra s’ha convertit cada vegada més en un llenguatge per si mateix perquè és capaç d’aportar una dimensió conceptual i narrativa alhora d’una percepció més íntima i subtil. El vicepresident de l’ACCA defensa el redescobriment del dibuix no com a reacció en contra dels llenguatges artístics amb suports més tecnològics sinó com a instrument per posar en valor el procés creatiu. A les imatges, un dels dibuixos guanyadors, de Marcel Rubio. A sota, el guanyador i els membres del jurat.