Es Baluard presenta una nova lectura de la seva col·lecció permanent al voltant de les pràctiques artístiques desenvolupades entre el 1890 i el 2017. Estructurada en tres àmbits cronològics, la selecció d’obres explora, a manera de seqüència, les connexions i les interseccions existents entre els contextos artístics local, nacional i internacional.
El primer eix temporal, traçat entre el 1890 i el 1939, s’articula entorn de dues línies d’estudi: el desenvolupament del gènere pictòric del paisatge i la seva vinculació amb Mallorca—amb Hermen Anglada-Camarasa, Francisco Bernareggi, Pedro Blanes Viale, Antoni Gelabert, Eliseu Meifrén, Joaquim Mir i Santiago Rusiñol, entre altres creadors—,i la ruptura amb la tradició proposada per les avantguardes de principi de segle, a través de l’obra de María Blanchard, Tsuguharu Foujita, Raoul Hausmann, Wifredo Lam i Juli Ramis.
El recorregut continua amb el context europeu de postguerra i les noves aproximacions i representacions de la realitat sorgides entre el 1940 i el 1977.
Un àmbit especial dedicat a Joan Miró s’inclou en aquest segon apartat; una selecció destacada d’obres procedents de la Col·lecció Serra i la Família Miró —pintura, obra gràfica i dibuix—recull el seu procés creatiu entre el 1965 i el 1978.
El tercer i últim període, centrat en els anys 1978-2017, assenyala el context artístic global marcat per la recerca del reconeixement de la fotografia com a mitjà artístic des dels anys 60, mentre en sorgeixen altres de nous com la instal·lació i la performance.