Un bust d'Agustí Riera i Pau presideix el claustre de la Diputació de Girona

La Diputació de Girona ha inaugurat un bust dedicat a Agustí Riera i Pau, que fou president de la Diputació entre els anys 1911 i 1924 i vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya del 1914 al 1923. Membre de la Lliga Regionalista, metge de professió i pare de tres fills, va ser assassinat el 27 d'agost del 1936, presumiblement a mans del Comitè d'Orriols. El bust està instal·lat al claustre de la Diputació, just a l'entrada, molt a prop de la placa commemorativa dedicada a un altre treballador de la corporació víctima de la Guerra Civil: Carles Rahola i Llorens. Han participat a la inauguració el president de la Diputació, Joan Giraut; Ció Abellí, escultora i autora de l'obra, i dos néts de Riera i Pau, que han parlat en nom de la família. L'acte ha comptat amb nombrosos assistents, com ara els tres vicepresidents, diputats tots el grups polítics, personal de la Diputació i vuit dels nou néts de Riera i Pau. Joan Giraut ha assenyalat que “el bust ret un homenatge a un persona que, tot i tenir una gran transcendència política, havia quedat oblidada” i n'ha destacat que “la seva gestió va ser una peça clau perquè la Diputació s'incorporés a la Mancomunitat”. Ció Abellí ha explicat que en el procés creatiu del bust ha intentat “mostrar la persona que hi havia darrera de la figura política i captar la seva mirada clara, brillant, lúcida i compromesa”. En nom de la família de Riera i Pau han parlat Gabriel Riera Matute i Frederic Quintana Riera. Gabriel Riera ha fet un paral·lelisme entre el seu avi i Carles Rahola,: “Tots dos varen ser treballadors de la Diputació. El meu avi fou assassinat al principi de la guerra per un bàndol i Carles Rahola fou assassinat al final de la guerra per l'altre bàndol”. Frederic Quintana ha agraït a la Diputació que el reconeixement a Riera i Pau li ha permès acostar-se a la figura del seu avi, una persona fins ara gairebé desconeguda per a ell i de la qual només n'havia sentit a parlar a través de la seva mare. L'acte ha comptat amb la interpretació de dues peces musicals a càrrec d'alumnes del Grau Professional del Conservatori de Música de Girona. La inauguració del bust, que quedarà instal·lat al claustre de forma permanent i passarà a formar part del patrimoni de la institució, s'emmarca dins els actes de celebració del Centenari de la Mancomunitat de Catalunya. Procés de creació del bust Ció Abellí ha reeixit en la creació del bust d'Agustí Riera i Pau, tot i disposar de poques fotografies en què basar-se. Primerament, va fer un modelat amb argila. A partir d'aquí va obtenir un motlle i tot seguit va crear el bust de bronze, que pesa 18 quilos. El bust està instal·lat en un una peanya de pedra de Girona on s'hi pot llegir “Agustí Riera i Pau. President de la Diputació (1911-1924) i vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923). La figura d'Agustí Riera i Pau Agustí Riera i Pau fou fill de catalans emigrats a Cuba. Va néixer a Sábalo de Guano (Pinar del Río) el 2 de juliol de 1876. Quan tenia vuit anys la família va tornar a Catalunya, ja que el seu pare ?Narcís Riera?, metge de professió, va aconseguir una plaça de facultatiu al Pont Major de Girona. Va estudiar al Col·legi de Santa Maria del Collell i després va cursar el batxillerat a l'Institut Provincial de Girona. Va estudiar medicina i li van concedir el premi extraordinari de llicenciatura com a reconeixement pels seus bons resultats acadèmics. Després, va marxar a Madrid a fer el doctorat. Una vegada finalitzada la seva etapa madrilenya, va tornar a Barcelona i es va convertir en ajudant del doctor Esquerdo a la Clínica Quirúrgica, fins que, ja casat amb Maria Teresa Trotcha, l'any 1905, es va mudar a Sarrià de Ter, on el seu pare havia traslladat la consulta. El matrimoni vivia en una casa al carrer Major, on van néixer els seus cinc fills, quatre noies i un noi, el qual també va estudiar medicina. La relació amb la política de Riera i Pau va començar als anys universitaris, durant els quals es va incorporar a les files del catalanisme conservador com a membre de la Joventut Catalanista del Centre Catalanista de Girona i Comarca. A Girona, Agustí Riera va mantenir un discret segon pla polític fins al 1911, any en què va ser el representant de la Lliga Regionalista a les eleccions provincials de Girona. Durant aquests comicis, Riera ja va demostrar la seva habilitat per arribar a pactes i acords amb altres formacions polítiques, i això li va permetre ser escollit president de la Diputació, càrrec que va ocupar durant 13 anys, fins que a causa de la dictadura va cessar el gener del 1924. Durant aquests anys de gestió, Agustí Riera va ser una peça clau perquè la Diputació s'incorporés a la Mancomunitat de Catalunya; Riera va ser un dels enviats per la província per participar en la redacció de les Bases mancomunals els anys previs al 1914, i més tard, va formar part del Consell Permanent i va ocupar el càrrec de conseller de Comunicacions i Obres Públiques. A banda de ser a la primera línia política, Agustí Riera també va destacar per tenir sensibilitat cultural (va patrocinar un premi als Jocs Florals de Girona entre 1920 i 1923 i es va implicar directament amb l'Orfeó Joventut) i per tenir certa popularitat en el si de la societat gironina. Després d'uns anys dedicant-se exclusivament a la medicina, amb la proclamació de la Segona República, Agustí Riera va tornar a aparèixer en el panorama polític a la Lliga Regionalista. Però durant aquesta etapa republicana la societat es va anar polaritzant en una creixent divisió entre esquerra i dreta, i aquesta tensió latent va esclatar definitivament per culpa del cop de Francisco Franco el juliol del 1936. Els sectors més radicals de l'esquerra i de l'anarquisme volien acabar amb les velles estructures per crear una societat nova. Per fer realitat el seu ideal, col·lectivitzar empreses i propietats, van destruir temples i van assassinar tothom qui consideraven sospitós de ser partidari dels rebels colpistes. A diferència dels principals líders de la Lliga Catalana, Agustí Riera va decidir quedar-se al país. El 27 d'agost del 1936 es va localitzar el seu cadàver a la zona boscosa propera a les Encies, a les Planes d'Hostoles. Tot apunta que els responsables de l'assassinat van ser els membres del Comitè d'Orriols, el més violent dels que van operar a la zona de Girona. Com va passar en molts altres casos, la dictadura franquista es va apropiar la mort d'Agustí Riera. I possiblement això explica que ?malgrat la seva transcendència política? la seva figura hagi quedat oblidada. L'autora, Ció Abellí Ció Abellí, (Girona 1963) alumna de l'escultor Ricard Sala, és llicenciada en Belles Arts, amb especialitat en escultura, per la Universitat de Barcelona. D'ençà el gener de 1987, ha realitzat 15 exposicions individuals a Catalunya, Andorra i França, mostrant les seves escultures en bronze de temática figurativa i els seus dibuixos en tècnica mixta. Durant tot aquest temps ha compaginat la creació d'obra pròpia amb la pública i d'encàrrec i ha participat en exposicions col.lectives. Actualment imparteix també classes d'art a Llagostera, Riudellots i Vilablareix. Entre les seves obres destaca l'Ava Gardner de Tossa de Mar, Els nens de Sils i L'Atleta de Palau, que està ubicada a l'estadi del GEIEG de Palau a Girona. Imatges de l'acte on apareix el bust amb els familiars d'Agustí Riera i Pau i el president de la Diputació Joan Giraut. (Foto: Martí Artalejo)