Gravats de Goya i ceràmica de Serra al MAC

El dia 12 de desembre a les 20 h el MAC de Cerdanyola del Vallès inaugura dues exposicions: per una banda dues sèries de gravats realitzats per Goya, els Caprichos i els Provebios, i per l'altra una mostra de les tres generacions de la Ceràmica Serra, del modernisme a l'actualitat, passant pel noucentisme i l'art déco. Ambdues dialoguen amb l'obra d'Ismael Smith, ja que els gravats de l'aragonès  van influenciar la seva obra de temàtica folklòrica, i, per altra banda, l'escultor va realitzar models per al taller dels Serra. Les exposicions es podràn veure fins al 28 de febrer del 2015. Els gravats de Goya provenen del fons del Museu de Mataró i corresponen a l'estampació realitzada a partir de les planxes originals de Goya l'any 1937 a la Calcografía Nacional de Madrid. Aquesta és una de les edicions més interessants i excepcionals des del punt de vista històric i fruit de les circumstàncies de la Guerra Civil. Amb aquest tiratge, el govern de la república cercava, no només el benefici econòmic derivat de la venta del producte a l'estranger, sinó dur a terme, alhora, una operació de gran prestigi. La desició política de començar els tiratges fou adoptada la primavera del 1937 amb l'acord de limitar-ne l'edició a 150 exemplars per sèrie. El mes de juny de l'any següent foren enviades a València (seu llavors del govern de la república) els primers 28 jocs de Los Caprichos i de Los Disparates o Proverbios i els primers 25 de La Tauromaquia i Los Desastres de la Guerra. Pel juliol de 1938 es va presentar al Victoria and Albert Museum de Londres l'exposició dels gravats amb una còpia de totes les sèries. Hi ha constància documental que el mes de novembre s'enllestiren els 150 exemplars de Los Desastres; de les altres sèries i pel testimoni de l'impressor Adolfo Rúperez se sap que no s'arribarien a editar més de 50 exemplars de La Tauromaquia i 55 de Los Caprichos. El Museu de Mataró posseeix l'exemplar número 16 de cada sèrie. Tècnicament, l'edició del 1937 és una de les de més qualitat d'impressió i entintada més rica. El tiratge s'efectua sobre tres variants de paper; paper "Arches", paper japonès vell i paper imperial japonès; és en aquest darrer suport que foren estampades les sèries que es presenten. Los Caprichos Sèrie de 80 làmines gravades a l'aiguafort i a l'aiguatinta, començada per Francisco de Goya l'any 1797 i acabada l'any 1799, data de la seva publicació. És una de les sèries més populars i conegudes de l'artista i fou realitzada després de la bona acollida que van tenir unes reproduccions de quadres de Velázquez que Goya féu uns anys abans. La temàtica principal de la col·lecció versa sobre la vida urbana, tractada des d'una particular i molt imaginativa perspectiva. Barreja de realisme i fantasia, en aquests gravats Goya hi vessà tot el seu escepticisme, la seva crítica social i el seu sarcasme. Farcida d'elements caricaturescos i grotescos que n'assenyalen l'estil general, fou molt ben rebuda pel gran públic que la batejà com "el libro de las brujas y las sátiras de Goya".  Els gravats, numerats i titulats, amiden entre 19,5 i 21,5 cm d'alçada per 15 cm d'amplada aproximadament, impresos en làmines de 30 x 28,4 cm. Los Disparates o Proverbios És la darrera de les sèries de gravats de Goya; consta de 18 estampes treballades a l'aiguafort i a l'aiguatinta i no s'edità fins l'any 1864. Realitzada durant el Trienni Liberal, a les acaballes de la vida de l'artista, s'inspira en velles dites, al·legories i símbols tradicionals. Francisco de Goya sembla sobrepassar-hi tota racional explicació i ens dóna el testimoni del seu amarg pessimisme. A les il·lustracions d'aquesta col·lecció hi impera el seu món misteriós, un món de malsons i d'imatges estranyes. La visió de la violència, ja reflectida a la sèrie de Los Desastres de la Guerra, continua present a la imaginació de l'artista que la representa en totes les seves formes possibles i algun cop, fins i tot, aliant-la amb l'engany. Els gravats, numerats i sense títol, amiden entre 24,3 i 24,6 cm d'alçada per 35,5 cm d'amplada, aproximadament, impresos en làmines de 38,2 x 56,8 cm. Ceràmica de Serra La coneguda saga familiar de ceramistes catalans, s'inicia amb Antoni Serra i Fiter (1869-1932), la trajectòria artística del qual està marcada per la seva vinculació amb el modernisme català. Va celebrar nombroses exposicions amb els seus amics Isidre Nonell, Ramon Casas, i Santiago Rusiñol. L'any 1901 va fundar el seu propi taller de gres i porcellana d'art, el primer d'Espanya dedicat a la ceràmica d'art, què esdevingué un punt de reunió i col·laboració activa de artistes que modelaren peces per a ser reproduïdes al taller, com ara Ismael Smith, Xavier Nogués, Pau Gargallo, Josep Clarà, Enric Casanovas i Josep Llimona, entre d'altres. Uns anys després, i com a professor de l'Escola Superior dels Bells Oficis va tenir com a deixebles als seus fills i a reconeguts artistes, com Llorenç Artigas i Joan Miró. Antoni Serra i Abella (Barcelona 1905 - l'Hospitalet de Llobregat 1985), Josep Serra i Abella (Barcelona 1906 - 1989)i Enric Serra i Abella (Barcelona 1908 - Collbató 1986) van consolidar la tradició familiar creant l'empresa de ceràmiques Serra (1928). Des de l'obrador van continuar amb la línia de col·laboració amb escultors i artistes de l'època que ja havia caracteritzat algunes de les produccions de Serra Fiter. També es van recuperar tècniques decoratives tradicionals, amb ara el característic color blau que volia remetre a la ceràmica popular del set-cents. Les obres combinaven un estil d'inspiració popular amb d'altres que obriren la porta a la modernitat i l'art Déco, com ara les figures de panteres i d'altres animals. Sota la influència del Noucentisme elaboraren peces de majòlica vidrada i de terracuita, i amb el seu cunyat, l'escultor Rafel Solanic, realitzaren una important producció d'elements ceràmics arquitectònics. Josep Serra anà més enllà i prengué del llegat àrab, la tècnica dels reflexos metàl·lics, aprofundí en l'estudi dels esmalts i aconseguí colors fins aleshores desconeguts. Jordi Serra, membre de la tercera generació, és un artista polifacètic: s'inicia en el dibuix de ben petit i aprèn l'ofici de la ceràmica de la mà del seu pare Josep. L'estudi de la química l'ajuda a perfeccionar la tècnica dels reflexos metàl·lics, i l'ús de l'esgrafiat i del gravat el porten a donar una nova dimensió a la tècnica de la ceràmica. Jordi Serra, encara avui al front del taller dels Serra, ha situat la ceràmica dins l'art internacional amb exposicions a diversos països com el Japó, França, Alemanya i EEUU.