El Museu Morera i el MNAC organitzaran una exposició dedicada a Xavier Gosé

El Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida han acordat la organització conjunta d’una exposició dedicada a l’artista Xavier Gosé (Alcalá de Henares, 1876 - Lleida, 1915), en el marc de la celebració del centenari de la seva mort. Aquesta mostra es presentarà el desembre del 2015 a Barcelona i, posteriorment, al 2016 a Lleida. Aquesta exposició antològica, fruit d’una revisió profunda de l’obra de Xavier Gosé, serà la més completa de les realitzades fins ara sobre l’artista, tot coincidint amb el centenari de la seva mort, i permetrà actualitzar el coneixement sobra la personalitat i l’obra d’un dels artistes catalans més internacionals dels inicis del segle XX. L’exposició revisarà totes les seves etapes creatives, des de la Barcelona d’Els Quatre Gats al París de la Belle Époque, i totes les seves facetes creatives, com a il·lustrador, però també com a pintor, dibuixant i dissenyador de moda. Es nodrirà fonamentalment de les col·leccions del Museu d’Art Jaume Morera i del Museu Nacional d’Art de Catalunya i incorporarà obres procedents d’altres institucions i col·leccions privades, amb la voluntat de reunir el millor de la seva obra coneguda i descobrir treballs inèdits que amplien la visió sobre la seva trajectòria creativa. Xavier Gosé és una de les figures senyeres de la il·lustració europea d’inicis del segle XX. La seva estètica, a mig camí entre l’Art Nouveau i l’Art Déco, ens situa davant un artista exquisit i elegant que va saber retratar com ningú el modus vivendi de la societat parisenca dels primers quinze anys del segle XX. Fill d’una família amb orígens lleidatans, la vida de Gosé va estar professionalment lligada a dues ciutats. Es va formar a Barcelona i ràpidament va mirar d’obrir-se camí col·laborant com a il·lustrador en revistes com L’Esquella de la Torratxa, Barcelona Cómica o Madrid Cómico. A la capital catalana va entrar en contacte amb el grup intel·lectual aplegat al voltant de la mítica cerveseria d’Els Quatre Gats, el cau modernista per antonomàsia, tot relacionant-se amb una sèrie d’artistes i literats de trajectòries prou ben conegudes, entre ells Ramon Casas, Isidre Nonell, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir o Pablo Picasso. Dins d’aquesta etapa d’apropament al modernisme més amanerat i dolç, va reflectir la vida dels suburbis barcelonins, sempre des d’un ideari estètic no allunyat del realisme i amb un repertori de temes de marcat caràcter social. El 1900, com molts altres companys de generació, Gosé decideix provar l’aventura parisenca. París era l’epicentre creatiu de l’Europa del moment, i allà va romandre fins gairebé el final de la seva vida. Comença a publicar dibuixos a les principals revistes editades a la ciutat, tot abandonant els temes més realistes de l’etapa barcelonina i centrant-se en la plasmació de determinats aspectes de la vida mundana d’aquella efervescent urbs. L’obra de Gosé és un autèntic reportatge gràfic dels usos, els modes i les actituds del París de la Belle Époque. És el treball d’un cronista que va retratar magistralment la vida burgesa i la seva cara més amable, però també facetes més decadents d’aquell món que restaven amagades, com la prostitució, personificada en els dibuixos de les petites femmes que sovintejaven els cafès i hotels més luxosos a la recerca de dandis acabalats. A París, van publicar els seus dibuixos revistes satíriques com L’Assiette au Beurre o Le Rire, dins d’un primer moment d’acostament a temàtiques socials, per després passar a col·laborar en publicacions vinculades al món de la moda com La Gazette du Bon Ton o Femina. És en aquest punt en què reforça la dona com a leitmotiv de la seva producció, on la presenta en la versió més esplendorosa i, d’aquesta manera, contribueix a crear un tipus artístic femení que tindrà una gran fortuna posterior. El seu traç refinat i elegant va copsar la moda i les siluetes de les millors firmes franceses a l’òrbita de Poiret, Worth, Paquin, Redfern, Doucet o Vionnet, i es va fer ressò de la geometrització cubista, la inspiració persa i els ballets russos, per esdevenir un referent internacional. Dissortadament, la salut no el va acompanyar quan es trobava a la cúspide professional. Una tuberculosi i l’inici de la Gran Guerra el van fer tornar a Lleida el 1914, on moriria el 16 de març de l’any següent, amb només 38 anys. A les images, a dalt, Les dues germanes de Gosé. A sota, Jesús Navarro i Pepe Serra en la presentació de la mostra dedicada a Xavier Gosé.