Presentació d’un nou volum de la col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona

La capella del convent de Santa Clara de Castelló d'Empúries, ha acollit la presentació del trenta-quatrè volum de la col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona, dedicat als dos textos de creació literària escrits per Manuel Brunet (1889-1956): El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries i L'Empordà i els empordanesos. El primer és una narració paròdica sobre l'arribada dels grecs a l'Empordà publicada per primer cop a Edicions Diana el 1925, i el segon, un assaig dedicat a la terra empordanesa publicat el 1943 per l'editorial Destino en castellà i el 1956 en català. Enamorat d'aquest territori, Brunet hi va establir vincles sentimentals i hi va fer arrels. Malgrat ser natural de Vic es va sentir, ja des de ben jove, plenament empordanès. Aquesta edició recupera l'estructura del volum publicat per l'editorial Selecta el 1956, la primera i única fins avui, en català en la qual els dos textos van aparèixer aplegats en un mateix llibre. L’acte ha comptat amb la presència de Antoni Solà, diputat de Cooperació Cultural de la Diputació de Girona; Xavier Sanllehí, alcalde de Castelló d'Empúries; Lluís Muntada, director de la col·lecció, i Francesc Montero, curador de l’obra. El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries és una narració construïda amb una plasticitat i riquesa lèxica extraordinàries; es tracta d’un text singular pel seu particular humorisme i pel seu paper en el procés de construcció del mite de l’Empordà com a bressol de la Catalunya d’arrel clàssica, que va viure el seu punt àlgid durant el període noucentista. A L’Empordà i els empordanesos l’autor, al llarg de vuit capítols numerats però sense títol, va resseguir les meravelles d’aquesta zona: la tramuntana, la terra i les hortes, la seva gent –modesta, pintoresca i contemplativa– i les seves joies arquitectòniques i artístiques, entre les quals l’autor destaca, per preferències estrictament personals, el castell i la basílica de Castelló d’Empúries i el conjunt monumental de Santa Maria de Vilabertran, amb la seva creu d’orfebreria gòtica al capdavant. L’assaig també inclou un repàs sumari de la història del territori, des de l’arribada dels grecs foceus fins a les revolucions burgeses del segle xix. Cal dir, però, que Manuel Brunet va aprofitar per carregar de nou contra la identificació de Catalunya com a mirall de Grècia i que, malgrat el to elogiós present en tot l’assaig, aquest és un retrat fidel de l’Empordà carregat de vivesa, frescor i naturalitat. Manuel Brunet i Solà (Vic, 1889 – Figueres, 1956) va ser un destacat periodista català de la primera meitat del segle xx. Liberal, catalanista i catòlic, la seva ideologia va anar evolucionant cap a postures conservadores a partir dels anys trenta. Va tenir un paper destacat com a comentarista polític en revistes i diaris catalans del període d’entreguerres (Las Noticias, La Publicitat, Mirador o La Veu de Catalunya, entre d’altres). Després de la Guerra Civil, va exercir de comentarista internacional per a la revista Destino. En el terreny literari, a banda de composicions de caràcter religiós del període de postguerra (Cada dia és festa, Salteri de la Mare de Déu de Montserrat, Actualidad del Padre Claret o Pàgines de la Vida de Jesucrist), destaquen per sobre de la resta, per la seva categoria literària, les seves composicions dedicades a l’Empordà: la narració El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries i L’Empordà i els empordanesos, testimoni d’excepció del seu afecte i vinculació amb la terra empordanesa. Foto Eddy Kelele.