La Fundació Felicia Fuster del carrer Camps i Fabrés, 3-11 de Barcelona presenta del 18 de novembre del 2014 al 20 de febrer del 2015 una exposició de Felicia Fuster.
Pilar Parcerisas, comissària de l’exposició ha escrit que “poesia i pintura són dos camins indes- triables de la seva personalitat. Si la poesia és "combat" i "cos", la plàstica és composició, nus, gest en moviment, que travessa l'espai com la paraula llisca sobre el blanc del paper. Aquests collages sobre blau envoltats de negre esdevenen traços lírics fets de fragments d'estampacions de gravat, ordenats intuïtivament en espais plens i buits. Cal·ligrafies gestuals sobre espais siderals, irreals, de somni, en què compta el fragment, el ritme, la desconstrucció.
La seva precisió i alhora simplicitat els relaciona fàcilment amb els valors orien- tals del buit i el silenci. Com en els haikús que escrigué, la pausa llarga en la lectura esdevé silenci, però també espai plàstica- ment buit, talment com si d'una escultura es tractés. Tanmateix, hem relacionat haikús escrits amb aquestes composicions visuals i hi hem cercat una balança conceptual equivalent.
Aquests collages austers busquen la complicitat de l'espectador i/o del lector, perquè poden ser llegits com a haikús visuals o signes poètics. Aquella abstrac- ció lírica que iniciaren Kandinski i Klee ésesmenada aquí per aquestes composicions d'arrel oriental, que surten del seu jo poètic, existencialista i humanista, com un paisatge visual que es troba amb l'haikú per la seva extrema austeritat com a forma poètica.
Com en un mirall de dimensions còsmiques, l'espectador s'hi veurà reflectit, empès a projectar-hi la pròpia imatge i quedarà encerclat en el buit, embolcallat d'un nus visual capaç de donar sentit a una nova experiència, unida d'una banda al pinzell i d'una altra a la paraula”.