L'art contemporani trenca totes les previsions

Com cada any, el Departament d’Econometria d’Artprice presenta un informe en el qual es recull un balanç de l’art contemporani des de la perspectiva de les vendes realitzades en subhastes dels artistes nascuts a partir del 1945. L’informe destaca la importància que ha adquirit el sector en els últims 10 anys i remarca que mai havia estat tan competitiu. I és que l’art contemporani viu els seus millors moments. El frenesí especulatiu que es va viure entre els anys 2004-2007, en què el seu creixement, en alguns casos, va arribar al 50% anual, ha tornat amb molta més força. El 2014 es confirma com el millor de la història respecte al volum de vendes i al rècord d’adjudicacions d’art contemporani. El mercat de l’art, en xifres globals, ha crescut aquest any passat un 12%, i ha superat el llindar dels 10.000 milions d’euros. Pel que fa a l’art contemporani, aquest ocupa ja el tercer lloc després de l’art modern i de postguerra, i assoleix una quota global del 15%, la qual cosa suposa un increment de sis punts en els últims 10 anys. Si el 2013 l’art contemporani va superar la barrera dels 1.000 milions d’euros, concretament 1.126 (vegeu l’article publicat a Bonart, número 162, deaembre 2013-gener 2014), enguany tampoc fa curt, ja que ha tornat a superar el rècord anterior amb 1.500 milions el 2014, la qual cosa significa un increment del 33% respecte a l’exercici anterior i una progressió del 1.078% respecte dels últims 10 anys. Unes xifres espectaculars que animen els inversors a entrar de ple en aquest sector. Més de 3.500 rècords d’artistes i més de 170 subhastes milionàries és un èxit mai vist. El mercat contemporani està en ratxa. Però quins són els protagonistes d’aquest panorama? Els mateixos de sempre: Jeff Koons, Jean-Michel Basquiat, Christopher Wool, Martin Kippenberger, Peter Doig, Zeng Fanzhi –número 1 a la Xina–, Richard Prince i alguns altres. Només les adjudicacions de Basquiat, Koons i Wool representen un 22% del mercat mundial de l’art contemporani. Increïble!!! L’informe destaca la bipolaritat Xina/Estats Units. Una altra vegada el gegant asiàtic torna a liderar el mercat amb 601 milions, respecte als EUA amb 552 milions, i junts obtenen un 78% dels ingressos mundials de l’art contemporani, seguits en tercer lloc pel Regne Unit, amb un 15% i una facturació de 231 milions, mentre que França se situa en un discret quart lloc amb menys del 2% amb 26,3 milions d’euros. El 5% restant s’ha de repartir entre tot el món, entre els quals estem nosaltres. I en aquesta màgica llista del TOP 500 Contemporany Artists 2013/2014 només hi ha quatre artistes de l’Estat espanyol: Miquel Barceló, en la posició 120; Juan Muñoz, en la 168; Lita Cabellut, en la 419, i, tancant, Jaume Plensa, en la 425. Tots ells amb xifres de 6 números, molt lluny de les 8 xifres que encapçalen els 6 primers artistes del rànquing. Això sí, l’art no ha de ser necessàriament inassequible, segons Artprice. La veritat és que l’única accessibilitat a la qual podem aspirar els mortals és a obres menors en disciplines com ara l’obra gràfica d’artistes de renom. I, per cert, a quin preu! I és que potser haurem de parlar i potser desemmascarar una casta en un mercat que ha fet embogir els preus i que es manté en una volatilitat que fa témer que una bombolla artística pugui explotar en qualsevol moment. Una bombolla alimentada per poderosos sectors del mercat, i amb això em refereixo a prestigioses galeries, institucions, museus, comissaris, cases de subhastes, inversors, especuladors i assessors artístics. Una comandita ben organitzada, amb un pla preestablert i una estratègia ben orquestrada. I és que l’entramat va molt més enllà del que ens imaginem. Un sector, el contemporani, que –gràcies a la seva rendibilitat– ha atret un massiu grup d’inversors d’altíssim poder adquisitiu que en la seva gran majoria no entenen d’art però que especulen a l’empara d’assessors financers i artístics que marquen les tendències que més els interessen. L’altra cara de la moneda és que el nostre mercat interior s’enfonsa. Queda suspesa la llei de mecenatge i encara que aquest any el pressupost del Ministeri de Cultura de l’Estat espanyol augmenta un 4,3%, el nostre sector està en una agonia terminal. A la imatge, subhasta a Christie's.