"Cal un aïllador" a Piramidón

El dia 27 de novembre Piramidón va inaugurar l’exposició Cal un aïllador, una mostra que estarà oberta al públic fins al dia 27 de gener del 2015. Artistes residents i temporals de Piramidón rendeixen homenatge o fereixen la figura del marc. Aquest exaltador i, a la vegada, limitador de les obres, en aquesta ocasió, es converteix en part integrant de l’obra de cadascun d’ells. Cada artista ha utilitzat el mateix marc de fusta com a punt de partida. Alguns han destacat la seva figura; altres l’han mutilat o, simplement, l’han reconstruït. Estefanía Urrutia, artista resident des de l’any 2009, ha transformat el marc rectangular en dos angles de no- ranta graus independents, distanciats de l’obra, que se situa al centre. L’espectador, mentalment, pot dibuixar un marc complet que magnifica el detall íntim. Qui observa l’obra pot convertir-se, una vegada més, en algú que observa la intimitat sense ser vist. Luca Benites, artista resident des del març de 2014, presenta l’obra Recorte (17%). En aquest cas, el marc es fractura de dalt a baix, amb un tall sec i rectilini que separa el 17% de l’obra de la seva totalitat. Aquest percentatge es correspon amb les retallades del govern espanyol en educació, ajudes i beques durant els últims quatre anys. Això genera una fractura en la construcció de qualsevol societat profunda, seca i freda, com la fractura que parteix la peça per la meitat amb decisió i sense el mínim senyal de dubte. Patricio Reig, artista resident des de 1993, ha con- vertit el marc en vitrina que reuneix objectes, imat- ges i paraules. Un parell de sabates, dos parells de guants, uns daus o un sobre entreobert ens conviden a imaginar una història que desconeixem. Una acumulació de records, memòries i cares desaparegudes entre quatre llistons, tot unit per un marc que, perdent la seva aparença de fusta, s’ha vestit de dol. Carles Gabarró, artista resident des de 1992, pinta directament el marc i el suport del revers com un tot, sense distinció. El marc, per tant, es veu engolit per la mateixa pintura i la seva funció aïlladora entre obra i paret desapareix. La pintura a l’oli, abundant i texturada, abraçada i ofega el marc a parts iguals. Milena Rossignoli, artista temporal des del mes d’agost de 2014, ha investigat sobre les perspectives, jugant amb les dues i les tres dimensions. El volum com a con- tenidor d’espai, de buit i de temps, elements sempre presents en l’obra de l’artista, prenen especial prota- gonisme en aquesta obra que sintetitza la idea que ver- tebra l’exposició i que relaciona els catorze artistes dins, o fora, d’un mateix marc.