Romà Vallès (Barcelona, 1923) és un dels artistes més emblemàtics i reconeguts de la plàstica contemporània catalana. Sense cap dubte, més de seixanta anys de creació sense deixar d’investigar en formes i continguts, tècniques i suports, avalen una intensa trajectòria artística. Una recerca constant que demostra la fermesa, constància i dedicació a unes conviccions a través d’un treball rigorós, ferm i pacient que l’ha portat a aconseguir importants resultats.
La Fundació Caixa Terrassa inaugurarà properament un àmbit permanent amb el nom d’Espai Romà Vallès. Un espai singular en el qual es mostrarà, al llarg dels pròxims anys i en successives exposicions, una part important del seu llegat, que l’artista ha donat a la fundació. Un espai que neix com un centre de reflexió on estudiar des de diferents perspectives la creació d’aquest prolífic artista. Amb aquest motiu, s’ha creat inicialment un comitè format per crítics, gestors culturals i el mateix artista que vetllaran per la investigació i la difusió de l’obra de Romà Vallès.
Actualment s’enllesteix, coincidint amb el 91è aniversari de l’artista, una exposició organitzada per la Fundació Caixa Terrassa després d’aquest acord; la primera d’un cicle anual que abastarà totes les etapes de l’autor. Una bona ocasió per fer balanç i analitzar una de les etapes creatives més singulars d’aquest artista: la sèrie Cosmogonies; uns dels períodes més determinants de la seva trajectòria. Una cinquantena d’obres, realitzades entre els anys 1956 i 1963, presentades en dues exposicions al llarg de l’any 2015, oferiran un recorregut pel seu esdevenir artístic en aquesta etapa tan significativa i representativa. Tanmateix, són un reduït nombre de la totalitat existent, que es veurà reflectida en un catàleg raonat que inclourà totes les obres d’aquest període.
Va ser el 1954 quan Romà Vallès va realitzar el seu primer viatge a París i va mantenir un estret contacte amb les avantguardes artístiques internacionals que van fer-lo partícip directe de l’efervescència artística que allà es desenvolupava i el van introduir en el sentiment més profund de l’informalisme. Es va impregnar de l’esperit abstracte fins a esdevenir un dels precursors més implicats d’aquest moviment a Catalunya, i va contribuir de manera decisiva a la renovació de l’avantguarda catalana de postguerra. La seva primera obra abstracta data del 1955 i és a partir de l’any següent quan l’artista es va desentendre de les últimes reminiscències figuratives. Una recerca de nous plantejaments que marcarien per al futur un sentit personal i propi en la seva obra.
Pioner del corrent informalista al nostre país, Romà Vallès destaca per haver aprofundit en tots els vessants anomenats per l’artista com a “subsèries” que afloren de les seves investigacions. La primera serà la matèrica; després, la gestual; més tard, la negra; posteriorment, la blanca, i, finalment, la monocroma i la de color, en què s’evidencia una voluntat per conjugar en un mateix corpus artístic els que seran els pilars essencials dins d’aquesta primera etapa que, sota el títol de Cosmogonies, el crític d’art Juan-Eduardo Cirlot va definir molt encertadament.
Una exposició que aprofundeix i incideix en la investigació de la seva obra informalista; la relació amb crítics com ara Juan-Eduardo Cirlot, Alexandre Cirici, Carlos Arean, Joan Perucho, entre d’altres; l’estudi de les teories de Jean-Paul Sartre i de Martin Heidegger sobre els fenòmens de l’existencialisme i les seves teories sobre les quals va aprofundir l’artista, i també les relacions amb les galeries d’avantguarda nacionals i internacionals que es van interessar per la seva obra.
(*) Comissari de l’exposició.
A la imatge, detall de Cosmogonies, 1959 de Romà Vallès.