MACBA: "Art&Language incomplet. Col·lecció Philippe Méaille"

“Una obra d’art és una proposició presentada dins el context de l’art com a comentari artístic.” Aquesta és la idea que Joseph Kosuth sostenia sobre l’obra d’art. De fet, ja en el seu Art after Philosophy, del 1969, establí que l’obra d’art havia d’ésser considerada una proposició analítica, com a quelcom mental, i relegar a la categoria de prescindible l’aspecte estètic i formal. Kosuth col·laborà amb el grup Art&Language, 500 peces del qual són les protagonistes de la mostra Art&Language Incomplet. Col·lecció Philippe Méaille, que té lloc al Macba fins a l’abril del 2015, i que radicalitzaren el vessant analític de l’art conceptual. Així, per a Atkinson, Baldwin, Bainbridge, Hurrell i més tard també Burn i Ramsden, tots membres del moviment, l’art esdevé un sistema de codi tancat en què l’objecte artístic transcendeix la seva realitat matèrica i pren la forma d’una conversa, un text, o, fins i tot, un corrent d’aire. A més, a la mostra es poden constatar, també, les col·laboracions puntuals que el grup mantingué amb el col·lectiu alemany The Jackson Pollock Bar i el grup The Red Krayola, els quals, des mitjan dècada dels 70, han posat música a textos a través dels quals Art&Language arremetia contra les polítiques culturals de l’art contemporani. La mostra del Macba recupera l’enfrontament entre imatge i paraula que aquest col·lectiu posà de manifest, i denuncia la submissió de l’art a les limitacions imposades per l’estètica. La proposta d’Art&Language és la creació d’un públic lector –més que espectador–, capaç de ser crític i amb capacitat de deliberar sobre el mateix fet artístic. És d’aquesta manera com el discurs, la crítica, la reflexió, la conversa... esdevenen  l’element decisori que adquireix entitat artística respecte a l’objecte, en un intent de reivindicar el pensament que esdevé l’origen de la producció artística. Carles Guerra, crític i comissari de l’exposició, afirma que Art&Language no és una iniciativa textual, contràriament a com se sol considerar; va molt més enllà en la seva temptativa de desafiar la pretesa transparència del text en un moment en què el discurs pot ser tan important com la mateixa obra. Art&Language pretengué convertir aquesta investigació o reflexió en objecte artístic, una temptativa que amb tota probabilitat assolí el seu punt àlgid amb la presentació de l’obra Index 01 a la Documenta de Kassel de l’any 1972 i que reuní tots aquells textos que s’elaboraren amb motiu d’aquesta inquisició filosòfica sobre l’art. A la imatge, detall d'Art & Language, Shouting Men, 1975 (detall). Col·lecció Macba. Consorsi Macba. Depòsit Philippe Méaille. Foto: CRBMC Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Enric Gràcia Molina.