Ara és l’hora de propiciar els grans canvis i, també, és l’hora de ser el que vulguem ser . Però hem de tenir clar el full de ruta i que no es passi allò que “qui no sap el que busca, no entén el que troba”.
Transfronterer entre dos anys, el mo- nogràfic d’aquest número el plantegem com una declaració de futur sobre les arts plàstiques i visuals a Catalunya en un moment nuclear de la història contemporània de la nostra societat. El plantegem com un escenari de reflexions il·lusionadores i factibles a desenvolupar –una mica com ho va fer un informe recent del Conca–, sense oblidar el present d’una realitat sempre complexa i canviant. Plantegem propostes per millorar l’art i els seus contextos i, evidenement, en què s’exercita i es divulga tot aquest procés creatiu multidisciplinari. I per això hem demanat a sis especialistes del sector, que coneixen i han recorregut el territori, el seu punt de vista, que aportin prospeccions de futur, tot analitzant el present, com ja hem comentat. Però, sobretot, en el fons i en la forma, volem continuar generant xarxa, perquè la creativitat, la innovació i el coneixement brollin arreu. Parlar d’art(s) i de futur(s) vol dir parlar de nous conceptes, com ara el d’intel·ligències múltiples o el d’intel·ligència emocional. Totes dues, sovint, més escasses en la gestió que en la creació. Però parlar de futur(s) és parlar de somnis i utopies que en alguna de les seves parts s’acabaran duent a terme. Ara és l’hora de propiciar els grans canvis i, també, és l’hora de ser el que vulguem ser. Però hem de tenir clar el full de ruta i que no ens passi allò que “qui no sap el que busca, no entén el que troba”.