L’any 2006 s’esperaven propostes de Moscou, Nova York, Las Vegas i Atlanta. Però el 2008 nomes n’hi va haver dues i Milà va guanyar el concurs a la ciutat turca de Smirne. La manifestació s’està desplegant a l’àrea nord-oest de la ciutat i va amb molt de retard després d’estar esquitxada per nombrosos casos de corrupció i canvis de dirigents. Hi haurà pavellons temàtics i pavellons nacionals, amb 148 participants oficials. El tema general és Alimentar el planeta, energia per a la vida, amb orientacions cap a la tecnologia, la innovació, la cultura, les tradicions i la creativitat lligats als sectors de l’alimentació i del menjar. La reivindicació és el dret a una alimentació sana, segura i suficient per a tots els habitants de la Terra.
Com totes les exposicions universals des del segle XIX, la de Milà no vol ser menys a l’hora de rivalitzar en arquitectures desmesurades, de prestigi efímer i de posteritat assegurada en els llibres d’història de l’arquitectura. Nous països que amb l’arquitectura dels seus pavellons busquen visibilitat i velles i antigues potències que volen demostrar una nova modernitat. I això no sempre implica contractar arquitectes molt mediatitzats, sinó que és també el mitjà de consagrar generacions més joves.
El pavelló dels Emirats Àrabs serà un dels més visitats, no només per la firma de Foster and Partners que el realitza, sinó per la monumentalitat de les altes parets sinuoses que constitueixen una trama que vol relligar els vells passos del desert a la nova Masdar City d’Abu Dahbi.
El pavelló d’Itàlia també tindrà molta centralitat al llarg del cardo, un dels dos eixos perpendiculars que, juntament amb el decumà, estructura la planificació urbanística del conjunt. És com un bosc urbà dissenyat per l’estudi Nemesi, una mena d’arquitectura paisatge. La Xina hi serà amb tres pavellons, un dels quals serà el Vanke de Daniel Libeskind, que reprodueixo, una mena de shitang o ciutat xinesa imaginària on es poden practicar totes les activitats. La fusta del pavelló del Japó vol promoure la protecció dels recursos forestals tot recordant les tècniques japoneses de construcció de fusta, els temples tradicionals i el mètode de tensió compressiva amb estructures de fusta.
Entre els països menys esperats hi ha l’Iran, Cuba, Bolívia, Tailàndia, Romania (unes geometritzacions molt originals), Malàisia, Polònia o Hongria. Letònia sorprèn amb un entramat de branques que formen un arbre monumental. El tema de la vegetació, els arbres i la natura ocupen bastants pavellons, com ara el de França o el de Vietnam amb uns cons monumentals que formen jardins aeris, els de Kuwait, Àustria, Mònaco o el mateix italià. El pavelló de l’Estat espanyol, en certa manera més tradicional que d’altres (Estudi B720 de Fermín Vázquez), és força interessant, amb una geometria clara, uns pòrtics de fusta exteriors i materials tradicionals barrejats amb l’acer inoxidable. Alguns, com ara el d’Azerbaidjan, són sobretot ostentació. A Milà 2015 tot serà arquitectura i disseny, com demana la tradició del lloc. Prepareu-vos pel pavelló d’Alemanya (Schmidhuber-02), monumental, aerodinàmic, immens; marca el repte de la superació que altres pavellons han acceptat.
A la imatge, Expo Milà 2015. Pavelló Vanke de la Xina, obra de Daniel Libeskind.