Harold t'Kint de Roodenbeke presenta la Fira Brafa 2015

Amb motiu de Brafa, fira d'art de Brussel·les, Hem entrevistat al Seu president Harold T'Kint de Roodenbeke Què ens presenta l'edició del 2015 i ens explica de primera mà les seves impressions en celebrar als xeixanta anys de la fira. L'edició d'Enguany es celebrarà del 24 de gener a l'1 de febrer del 2015. El 2015, BRAFA celebra la seva seixantena edició. Això li fa sentir nostàlgia o emoció pel futur? Emoció pel futur sense cap dubte! Hem optat expressament per no centrar massa en la fita de la seixantena edició, evitant les celebracions ostentoses pròpies d'un jubileu. El que ens importa sobretot és el present i el futur de la fira. Però tampoc es pot ignorar per complet l'aniversari ... És clar que no, no volem oblidar-nos d'ell ni de bon tros. Haver arribat a la seixantena edició és tot un èxit: que jo sàpiga, no hi ha cap altra fira d'art i antiguitats que pugui presumir d'una longevitat semblant. Aquest aniversari posa de manifest la solidesa de les bases i els valors de BRAFA, i l'admirablement que la fira ha aconseguit adaptar-se i evolucionar amb el pas dels anys. Com administradors, ens omple d'orgull que aquesta sigui al seu seixantena edició, alhora que ens recorda les responsabilitats que comporta l'organització d'un esdeveniment cultural de tal calibre. Quines seran les novetats de BRAFA 2015? Continuarem fent el que millor se'ns dóna - per què canviar una fórmula triomfadora! Les nostres preocupacions primordials, per tant, seguiran sent les mateixes: qualitat, diversitat d'estils i èpoques, i eclecticisme - una característica de la fira summament apreciada pels col·leccionistes, especialment els de Bèlgica. Estem muntant més una exposició excepcional, dirigida als col·leccionistes i dissenyada per la Fundació Rei Balduí, on es donaran cita tot un seguit de grans obres, pertanyents a col·leccions particulars belgues, entre les quals figuren peces que no s'han mostrat mai al públic. Organitzar l'exposició ha estat una gesta i un privilegi a la vegada, i voldria des d'aquí llevar-me el barret davant l'extraordinària tasca desplegada per la Fundació Rei Balduí, autèntica custòdia del patrimoni cultural belga. El col·leccionista belga és un mite o una realitat? En què es diferencien els col·leccionistes d'aquí que fa als d'altres llocs? Primer de tot, hem pretès retre homenatge als col·leccionistes en termes generals, perquè tenen un paper vital en la conservació i la transmissió del patrimoni cultural. Només cal passejar-se pels museus del món sencer i fixar-se en la procedència de les obres que s'hi exposen per adonar-se'n. Infinitat de col·leccions públiques d'incalculable valor no haurien existit si més no sense l'aportació de col·leccionistes particulars. Gràcies a la seva paciència, la seva obsessió i el seu enteniment, s'han donat a conèixer nombroses obres d'art, i fins i tot artistes. La seva passió la comparteixen, evidentment, els marxants d'art i antiguitats, moguts per també per l'obsessió: l'afany per desenterrar l'objecte o l'obra d'art definitius, tant per al seu propi gaudi com per al dels altres. Com descriuria el context de la fira en termes del mercat de l'art? El mercat de l'art - igual que tots els altres sectors de l'economia - ha evolucionat considerablement al llarg de les últimes dècades! Les galeries, per exemple, intervenen cada vegada més en fires i salons, participen en subhastes i venen per internet a través de les seves pròpies webs especialitzades. Ara es pot accedir a tot tipus d'informació sobre obres d'art i artistes amb un simple clic. Les xarxes socials han accelerat el procés de divulgació de la informació. Aquesta nova accessibilitat, però, no està exempta de riscos. El coneixement continua sent vital, i aquesta és la raó que els marxants d'art i antiguitats segueixin sent tan importants. No hi ha res com el contacte físic directe amb un objecte, o el contacte humà amb un especialista. Alguns descriuen el mercat belga de l'art com un microclima. Està d'acord amb aquesta descripció? A Bèlgica, els compradors tenen fama de ser cultivats i selectius. Però, per altra banda, també són bastant conservadors, ja que els interessa en gran manera assegurar-se del valor d'inversió a llarg termini dels objectes i obres d'art que adquireixen. El que no obsta perquè el mercat sigui molt obert i fins i tot pioner. Els compradors belgues no compren de forma compulsiva, sinó que busquen tant la qualitat com la visió en una obra. No és estrany trobar-se amb famílies en BRAFA, amb membres de diferents generacions decidint quines obres d'art adquirir. Quin és el futur de les grans fires com BRAFA? Crec que l'element crucial de fires com la nostra és la seva capacitat de reunir marxants, col·leccionistes i aficionats a l'art. Per a mi, els marxants d'art i antiguitats són, fonamentalment, transmissors de la passió per les coses belles. Compartir aquest coneixement és essencial. Els visitants no han pensar-s'ho dues vegades a l'hora de consultar: no hi ha pregunta massa nímia ni massa profunda per als entusiastes de cada tema. Els objectes d'art són com orfes que busquen família - els marxants els porten amb l'esperança de col·locar allà on de veritat els vulguin! L'altre paper vital que exerceixen les grans fires consisteix a brindar als marxants una atenció mediàtica i una publicitat que els resulta molt sovint inaccessible. El seu pacient treball, que requereix el rastreig, la investigació i l'estudi de les obres d'art, no se sol apreciar en la seva justa mesura. Tinc entès que el seu mandat com a President de BRAFA toca ja a la seva fi. Com creu que evolucionarà la fira en el futur? En pocs anys hem augmentat el nombre de visitants que rep la fira de 40.000-55.000, un progrés bastant significatiu! Aquestes xifres són el fruit d'anys de treball. Però les xifres no ho representen tot. BRAFA, que ja gaudia de renom a Bèlgica, ha desenvolupat també la seva imatge a l'exterior. La premsa estrangera destaca sistemàticament la qualitat de la fira, el seu ambient acollidor, la seva obertura i el seu potencial, fins al punt que ara és considerada una de les fires més prestigioses d'Europa. Per sustentar la seva reputació, BRAFA s'ha de mantenir fidel als seus principis fundacionals: professionalitat i èmfasi en la qualitat - sense oblidar l'atmosfera cordial i un tret típicament belga, no prendre a si mateixa massa seriosament! És essencial preservar i enfortir la imatge de la fira tant a casa com fora de les nostres fronteres, sense deixar de ser accessible a tots. Sempre hi haurà nous sectors del públic als quals atreure, fins i tot en la mateixa Bèlgica, i convé qüestionar el estatus quo i obrir-se a noves idees i tendències. Els atractius culturals de Brussel·les han de convertir també en un punt focal, implicant a museus, exposicions temporals, galeries i mostres. No resulta fàcil convèncer els visitants estrangers que acudeixin a Brussel·les en ple hivern, però posar l'accent en la riquesa cultural que aquesta ofereix és clarament una gran basa.