Amb el dossier “Gironins a la Gran Guerra”, la Revista de Girona ha volgut aportar informació sobre com es va viure la Primera Guerra Mundial a les comarques gironines.
El reportatge es compon de quatre articles escrits pels historiadors Albert Vilar i Gerard Buxeda, pel filòleg Joaquim Martí i pel periodista Sergi Dòria, i se centra a resseguir el testimoni de quatre gironins que van viure el conflicte en primera persona i des de bàndols diferents: Joan Ill i Frederic Pujulà com a combatents, i Agustí Calvet (Gaziel) i Anicet Sardó com a cronistes.
El 2014 es va iniciar la commemoració del centenari del començament de la Primera Guerra Mundial, un conflicte que va comportar la desfeta definitiva dels grans imperis europeus i que va derivar en una crisi de llargues conseqüències. Nou-cents catalans van participar a la guerra com a soldats, alguns formant part del Regiment de Marxa de la Legió Estrangera Francesa, d’altres al seu exèrcit regular. També n’hi va haver que van fer de cronistes i van explicar la guerra a uns conciutadans que la sentien amb passió perquè sabien que el seu resultat condicionaria el futur del món. Així, el periodista calongí Anicet Sardó (1882-1937) va cobrir la conflagració per al diari espanyol ABC des de Viena, on residia des de l’any 1907, voltant pels diversos fronts de l’Imperi austrohongarès, i Gaziel és considerat un dels grans cronistes de la Gran Guerra, amb els seus articles a La Vanguardia, de 1914 a 1918. Els altres dos protagonistes del dossier són el palamosí Frederic Pujolà, que va intervenir en els terribles combats al sector de Soissons, i el banyolí Joan Ill, que va lluitar en el front occidental.
Aquest nou número de la Revista de Girona (gener-febrer de 2015) inclou diferents temes relacionats amb la història i l’actualitat cultural i social de les comarques gironines. Destaca l’entrevista que Josep Martinoy ha fet al catedràtic d’economia aplicada de la UAB Josep Oliver; la biografia que Joan Domènech ha dedicat a Mn. Lluís Suriñach, i el perfil que Elara Pi ha redactat sobre el compositor i organista Frederic Pujol.
Aquest número també inclou un reportatge sobre les primeres viatgeres a la ciutat de Girona, i un de fotogràfic dedicat al ritme i el color del modernisme gironí, realitzat per Montse Gispert-Saüch Viader. A banda, també s’hi inclouen diversos articles d’història (com els que se centren en la immigració italiana a Girona a finals del segle xix, en el llegat del geògraf i historiador de l’Alt Empordà Albert Compte o en la forja d’un lobby de poder a l’entorn de la seu gironina el 1714) i d’art (amb textos dedicats a l’orfebre, ebenista i poeta Adolf Fragnoli i a l’artista Ignasi Esteve).