L’Any Martí-Sabé es va encetar amb una conferència i la inauguració de l’exposició Maternitats, a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners. L’any Martí-Sabé dona, d’aquesta manera el tret de sortida i servirà per recordar la figura del pintor, dibuixant i pintor de Santa Coloma de Farners amb motiu del centenari del seu naixement.
L’exposició i els actes programats al llarg de tot l’any permetran aprofundir en l’obra de l’artista, a la vegada que també es coneixerà de primera mà la seva faceta humana. La seva obra i el seu llegat es pot apreciar en molts punts de Santa Coloma de Farners ja que Martí-Sabé va regalar al municipi moltes de les escultures que va crear.
Martí-Sabé va ingressar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona el 1941. Residí en aquesta ciutat i treballà 8 anys al taller de l’escultor Enric Monjo. Fou membre fundador del grup Postectura, creat el 1950, del qual en van formar part els escultors Josep Maria Subirachs i Paco Torres Monsó, i els pintors J. Datzira, Ricard Creus i la pintora Esther Boix, tots ells influenciats per les tendències constructivistes que propugnaven un nou humanisme. Fou membre de la Junta dels Salons de Maig, en els quals també hi participà. Es presentà a un centenar d’exposicions col·lectives i a quinze d'individuals a diferents llocs del país i de l'estranger.
Obtingué 15 premis, entre els quals el Juli González (1962), 4 primers premis en els “Immortal Girona” i un diploma d’honor en l’Exposició Internacional d’Art Sacre de Roma (1950). El 1975 tornà a la seva ciutat natal i treballà intensament en importants encàrrecs. Exposà arreu de la geografia catalana i també a l’estranger. Rebé diversos premis i reconeixements entre ells la Medalla d’Or de la Diputació de Girona.
L’any 1995 va ser nomenat Fill Predilecte de Santa Coloma de Farners. El mateix any, exposà com a convidat d’honor als Festivals d’Aix-en Provence, on se li atorgà la medalla Paul Cézanne. El 1999, 2000 i 2002 participà en el 39è, 40è i 42è Salon Méditerranéen des Arts Plastiques a Port-de-Bouc i exposà individualment a Barcelona al Cercle Artístic de Sant Lluc del qual en va ser soci d’honor des del 1993.
Treballava el guix, la pedra, el ferro i la terracota, materials que li permeteren una gran llibertat creativa i plàstica. Amb el temps, la seva escultura s’alliberà de l’objecte representat per esdevenir una eina de creació pura. La idea i el concepte, el diàleg entre volums positius i negatius -entre el ple i el buit-, els ritmes, la línia pura, els plans, l’abstracció com a exaltació de la pura plasticitat, sempre amb un rerefons antropomòrfic, conformaren l’expressió d’un nou llenguatge en l’obra de Martí-Sabé.