“1714-2014: S’imposa una reflexió” de la Fundació Carulla al CCCB

Els historiadors  conversaran sobre  com hem arribat fins a la situació política d’avui i com aquesta enfonsa les seves arrels en el passat en la presentació de la Nadala de l'any 2014 de la Fundació Lluís Carulla. Una obra que, com expressa el seu títol, 1714-2014, aborda aquest període amb la voluntat de fer una reflexió de llarga durada. L'acte es farà el 14 de gener, a la Sala Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Els quatre contertulians han participat en l'elaboració de l'obra -Josep M. Muñoz n'ha estat el coordinador- conjuntament amb Joaquim Albareda, Josep M. Domingo i Andreu Domingo. Els autors són reconeguts catedràtics, professors i investigadors, especialitzats en història moderna i contemporània, dret constitucional, literatura i sociologia. A la Nadala s’hi fa una aproximació a moments claus de la història de Catalunya: el significat de la derrota de l’11 de Setembre de 1714, la participació en el projecte espanyol al 1814, la manera de poder ser català de 1864, la història de la Mancomunitat de Catalunya i els altres catalans de 1964. D’aquesta manera fins al 2014, amb la possibilitat d’un pas de l’autonomia a la sobirania. Entre els articles que inclou aquesta edició, Joaquim Albareda para particular atenció a la total presa de consciència que tant els coetanis i les generacions posteriors van tenir sobre l’abast de la desfeta de 1714, sobre com a mesura que passaven les dècades, gràcies al desenvolupament econòmic, els catalans es van anar acomodant en el règim borbònic. Xavier Arbós a la reacció catalana a la Constitució de Cadis, la qual representava la formació del sentiment de pertinença a la nació espanyola. Josep M. Domingo remarca com el tall cronològic del 1864 mostra testimonis tant de la capacitat universalista del discurs renaixentista com de les tensions i de les contestacions que suscita, com en Balaguer, que es lamentava que al 1714 en caure feta a trossos la llibertat, amb ella caigueren la literatura i la llengua pàtries. Borja de Riquer se centra en els plans de la Mancomunitat, que pretenien articular millor el país. Andreu Domingo s’ocupa del sector sociològic, més concretament del migratori, a Catalunya el 1964, tant de les dades històriques com de les reaccions que aquests fets provocaren entre els catalans. Finalment, Joan B. Culla estudia l’actualitat en el 2014, en la qual el debat polític és presidit per la possibilitat de posar en pràctica el “dret a decidir” el futur estatus del país, resultat de la dècada de decepcions que han representat els 2000. En un últim apartat, el llibre inclou una memòria de les activitats dutes a terme enguany per la Fundació Carulla, des de l’atorgament de premis com els Baldiri Reixac i els Francesc Candel, fins a les activitats del Museu de la Vida Rural i les publicacions de l’Editorial Barcino. La Nadala de la Fundació Carulla és una publicació de caire divulgatiu dedicada a algun aspecte rellevant de la societat i la cultura catalanes, escrita per reconeguts historiadors i especialistes del nostre país. Aquesta publicació es repeteix any rere any des del 1967 i, amb aquesta, compleix 48 edicions. Entre les més recents: Castells (2013), Fotografia catalana contemporània (2012), Dau al set (2011) i Església, cultura i país (2010). Els subscriptors de la Nadala, amb les seves aportacions, fan possible la dotació dels Premis Baldiri Reixac, destinats al reconeixement de l’escola catalana, que ja porten 35 edicions. Per tal de col·laborar en el micromecenatge que impulsen els premis, es pot fer a http://www.fundaciocarulla.cat/. Autors Joaquim Albareda Salvadó. Manlleu, 1957. Catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra. És autor de Catalunya en un conflicte europeu. Felip V i la pèrdua de les llibertats catalanes (1700-1714) (2001), La guerra de Sucesión de España (2010), La guerra de 1714. La clau catalana d’un conflicte mundial (2014). Director de l’obra col·lectiva Catalunya, nació d’Europa, 1714-2014 (2014). Xavier Arbós Marín. Barcelona, 1954. Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona. És llicenciat i doctor en dret per aquesta universitat, i diplomat en estudis avançats per l’Institut d’Estudis Polítics de París. Ha estat becari Jean Monnet a l’Institut Universitari Europeu de Florència i degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona. La seva tesi doctoral, publicada el 1986, va se La idea de nació en el primer constitucionalisme espanyol. Josep M. Domingo. El Pla de Santa Maria, 1957. Professor de literatura a la Universitat de Lleida. És un dels editors de la col·lecció “El Vuit-cents”. Darrerament ha publicat Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme (2011) i, amb Anna Llovera, De realisme. Aproximacions i testimonis (2013). És investigador del Grup d’Estudi sobre la Literatura del Vuit-cents i membre de la Societat Verdaguer. Borja de Riquer i Permanyer. Barcelona, 1945. Catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat Lliga Regionalista, la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904) (1977), que ser la seva tesi doctoral, El último Cambó, 1936-1946. La tentación autoritària (1997) i “Escolta Espanya”: la cuestión catalana en la época liberal (2001), entre altres llibres. Andreu Domingo i Valls. Saus, Alt Empordà, 1958. Doctor en Sociologia. Ocupa el càrrec de sotsdirector del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), on treballa com a investigador i docent des del 1985. Les seves àrees d’investigació preferents són les migracions internacionals i la població de nacionalitat estrangera. Joan B. Culla i Clarà. Barcelona, 1952. Professor d’Història Contemporània a la UAB i autor d’una dotzena i mitja de llibres sobre diversos aspectes de la història política i social catalana, i també del Pròxim Orient. Des de fa vint-i-cinc anys publica articles d’opinió i d’anàlisi a la premsa, i participa en tertúlies de ràdio i televisió. També ha treballat llargament en la divulgació de la història del segle XX a través dels mitjans audiovisuals.