Gràcil i contundent: Aurèlia Muñoz al MNAC

No passa tan sovint que una institució rebi una donació artística important; i, quan passa, s’ha de celebrar. El MNAC dedica l’exposició Nuar l’espai. Donació Aurèlia Muñoz a mostrar les vuit obres tèxtils i els disset dibuixos que la família d’aquesta gran figura de l’art tèxtil els ha donat. Des del 24 d’octubre fins a finals d’abril de 2020, l’exposició dóna visibilitat a la destresa, l’originalitat i la càrrega poètica i crítica d’Aurèlia Muñoz.

Nascuda a Barcelona l’any 1926, Muñoz va començar el seu recorregut per l’art tèxtil a partir de 1960 i pertany a la generació d’artistes de la postguerra i la segona avantguarda, de la qual el MNAC ve construint-ne progressivament una col·lecció. Sota la curadoria d’Àlex Mitrani, Nuar l’espai. Donació Aurèlia Muñoz vol retornar el protagonisme que es mereix tant a aquesta artista com a l’art tèxtil, sovint menystingut a causa de la seva naturalesa artesanal i decorativa.

L’exposició recorre dues fases destacades de la seva carrera, emmarcades entre 1960 i 1983, i mostra, per una banda, els dibuixos, patchworks i brodats de la seva primera etapa (1960 – 1968) i també el pas que fa de la bidimensionalitat al volum i la introducció del macramé (1969 – 1973). D’aquesta segona etapa en són característiques les obres més escultòriques com l’emblemàtica Ens Social (1976) que pren, gràcil i contundent, un dels extrems de la sala. Queden per exposar els treballs de la darrera etapa de la seva vida artística (1983 – 2009) en què va interessar-se per treballar amb paper també des de la vessant tridimensional.

La seva filla, Sílvia Ventosa, ha explicat que Muñoz va iniciar la carrera artística havent estat aconsellada per metges de fer repòs i descans. Tocada per una salut fràgil, Muñoz va reunir una gran determinació i força per començar una carrera internacional, artesana i poètica, que la va mantenir al peu del canó pràcticament fins a la seva mort, amb 85 anys, el 9 de juny de 2011. Muñoz va ser sempre una persona lliure. Precisament la llibertat i la delicadesa del seu gènere i llenguatge l’han convertit en un referent mundial de l’art tèxtil i del tapís.

A la imatge,  Aurèlia Muñoz al seu taller, 1974. Barcelona. Foto: Pau Barceló