El MACBA inaugura "Car je ets un autre" de Pep Dardanyà

Des del 15 de gener el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) presenta un nou treball a l’espai d’El Gran Vidre, un aparador obert al carrer Montalegre només visible des de l’exterior del Museu. Fins el 24 de maig, aquest espai acollirà la instal·lació fotogràfica interactiva Car je est un autre, de l’artista visual i antropòleg Pep Dardanyà (Caldes d’Estrac, 1961) Específicament concebuda per a El Gran Vidre, aquesta proposta pren el títol de la frase d’Arthur Rimbaud, «Jo és un altre», i es construeix com un procés d’apropiació de textos, objectes, imatges, discursos i identitats. Quatre fotografies retro il·luminades de grans dimensions s’incrusten en les blanques estructures d’alumini i vidre que separen l’interior de l’exterior del Museu. Són imatges de quatre dels molts bustos antropològics que l’escultor i etnòleg Eudald Serra i Güell va modelar durant els seus viatges arreu del món, a la recerca d’objectes per a la col·lecció del Museu Etnològic de Barcelona. A aquestes fotografies s’hi han incorporat, com si fossin escarificacions o tatuatges, marques de campanyes promocionals d’esdeveniments organitzats a la ciutat de Barcelona durant el canvi de segle, i també petits «trops» que suggereixen els conflictes implícits en la idea de societat multicultural. Uns textos, en forma de fitxa tècnica, ens expliquen qui eren aquestes persones i com han arribat fins aquí. Alhora, un codi QR ens permet interactuar amb el telèfon mòbil, tauleta o ordinador i accedir al perfil personal de cadascuna. En el perfil virtual, reconstrueixen la seva identitat i recobren la veu crítica. La publicació de documents, imatges i vídeos apropiats d’altres plataformes virtuals complementa i alhora tergiversa, amb discursos antagònics, els significats aparents. El conjunt de materials interrelacionats genera «curtcircuits» de missatges. Car je est un autre ens interpel·la i ens qüestiona sobre les fràgils fronteres entre el real i l’imaginat, entre la dimensió subjectiva i l’objectiva, entre el ciutadà i el consumidor. Així doncs, ens proposa reflexions sobre els dilemes que es generen en la construcció d’una hipotètica identitat col·lectiva i els conflictes implícits que comporta. I, d’altra banda, ens suggereix algunes de les paradoxes a què s’enfronta l’artista visual quan prova de representar-la.