Lliurament de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Armand de Fluvià

El 20 de gener, a les 19.00 h, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, l’alcalde de Barcelona Xavier Trias presidirà l’acte de lliurament de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Armand de Fluvià i Escorsa. El plenari de l’Ajuntament el 27 de juliol de 2014, li va atorgar la medalla per la seva contribució per la conservació i la preservació del ric i important patrimoni heràldic i nobiliari català. A l’acte també hi serà present, entre altres, el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana. Glossarà la figura d’Armand de Fluvià el sacerdot i historiador Mossèn Antoni Pladevall. El treball d’Armand Fluvià ha esta clau per la recuperació i la promoció de la heràldica i la genealogia al nostre país. Gràcies a la seva feina, ha esta possible la recuperació de molts símbols que marquen la tradició històrica de Catalunya i el seu arrelament en la tradició heràldica europea. En el seu compromís polític i social, Armand de Fluvià ha estat pioner del moviment d'emancipació homosexual des de la fi de la dictadura franquista el 1970. Encara en la clandestinitat, va fundar el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH). Fou fundador i primer secretari general del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, i president de l'Institut Lambda. Armand de Fluvià i Escorsa (Barcelona, 1931) és un genealogista i heraldista català membre de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Instituto Salazar y Castro del CSIC. Ha ampliat, revisat i acabat l’edició d'El solar catalán-valenciano-balear (1968), dels germans García Carrafa. Especialista en genealogies catalanes i en les dinasties comtals dels Països Catalans, obtingué el premi Franckenau de genealogia de l’Institut Internacional de Heràldica (1965), el primer premi d’Arenberg de genealogia (1984) i és membre de l’Académie Internationale d’Héraldique (1985). És fundador i president fins al 2007 de la Societat Catalana de Genealogia Heràldica, Sigil•lografia i Vexil.lologia. Assessor de l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona (1983), de l’Arxiu Nacional de Catalunya (1983) i del Departament de Governació de la Generalitat des del 1980. El 2008, fundà la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica (ICGenHer) de la qual és president. El 1996 va cedir tot el seu fons bibliogràfic i documental a la Generalitat de Catalunya, i el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2008 la Medalla d'Honor de Barcelona.Ha col·laborat assíduament a diaris i  revistes, "Historia y Vida", "Hidalguía", "Cartela Heráldica", la “Revista de Catalunya”, "Diari de Barcelona", "Gran Diccionario Enciclopédico Salvat Universal", "Indice Histórico Español", "Gran Geografia Comarcal de Catalunya", "Gran Enciclopèdia Catalana", "Catalunya Romànica", "Els castells catalans" "Història de Catalunya" de Salvat, "Larrousse-Planeta", "Avui", "El Temps", “Clío”, “El Món”, “Nobiltà”,“Excellence”, entre d’altres. Des de la seva primera obra Pacte de Joia (1974) Armand de Fluvià ha publicat el Diccionari general d'heràldica (1982), Els Primitius Comtats i Vescomtats de Catalunya (1989), Els quatre pals, l'escut dels comtes de Barcelona (1994), A la recerca dels avantpassats (1995), Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya (1998), El moviment gai a la clandestinitat del franquisme (1970-75) (2003), Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya II (2004), L'apropiació dels Símbols Nacionals de Catalunya per part d'historiadors aragonesos (2009), Catalunya, un país sense escut (2010), Historia de una falsificación Nobiliaria: La Baronia de Gavín en Aragón (2010) i Manual d'heràldica i tècnica del blasó (2011).