Congrés a l'IVAM sobre Norma i Dissidència

El 25 i 26 d'octubre de 2019, l'IVAM de València acull el congrés "Norma i Dissidència. Repensar la ciutadania des del cos". Durant el període colonial, tant en les metròpolis com en les colònies Europa va establir un sistema legal basat en la distinció radical d’uns subjectes i uns altres que repercutia en els seus drets en l’espai públic, però també en els privats i en els marcs afectius i familiars. Encara que a la França de finals del segle XVIII se celebrava la Declaració Universal dels Drets de l’Home i el Ciutadà, la noció de ciutadania tenia poc d’universal: categories com la raça, el gènere o l’orientació sexual es convertien en jerarquies que articulaven l’ordre social després de segles de construcció cultural de la diferència. Aquesta exclusió sistèmica es va inscriure directament sobre el cos. El cos com a construcció política, social i cultural va ser el lloc en el qual es van materialitzar l’explotació i la violència contra els qui en el marc del capitalisme i el colonialisme sustentaven l’avanç econòmic i de poder europeus. Per a això es “va inventar” un cos “normal” que és abans de res amo de l’espai públic. Un espai civil; un espai domesticat, autodenominat civilitzat. El normatiu, principalment blanc, masculí i heterosexual, establia els límits a l’accés a aquests drets. Aquest congrés planteja discutir, des de diferents perspectives com la pràctica artística i curatorial i altres disciplines com els estudis culturals, teoria política o filosofia, diferents definicions i experiències entorn de la ciutadania a Europa i el Mediterrani. D’una banda, com a concepte homogeneïtzador i normalitzador, es tracta de pensar en les justificacions i conseqüències de les diferents experiències no normatives al llarg de la història i el present. Per una altra, la ciutadania està actualment sent repensada i qüestionada des de dissidències que plantegen altres maneres d’entendre-la. Identitats i solidaritats en alguns casos transnacionals que qüestionen l’estat com a origen del sentiment de pertinença o el que James Holston va dir “ciutadanies insurgents”, que responen a les expectatives d’una comunitat sense la intervenció de l’estat i que s’organitzen i subjetivitzen per a habitar l’espai públic.