“Jo sóc Bruno surrealista” a l’Edifici Miramar

Juan José Francisco Ferret i Farreras, Bruno, exposa a l’Edifici Miramar de Sitges, Jo sóc Bruno surrealista 1921 – 2000. La mostra, que s’instal·la a la primera planta de l’edifici es podrà veure des del 23 de gener. Presenta presenta un conjunt d’unes 130 obres, cedides principalment per la seva família però també per particulars sitgetans, que van des dels bodegons inicials fins als darrers treballs surrealistes. Els seus quadres, de gran força i contingut oníric, mostren la concepció artística de Bruno, detallista i conjuntada, i que ensenya l’univers interior d’un home fantasiós i amb un elevat coneixement de la tècnica pictòrica. Tot i ser posterior a l’auge de la pintura surrealista, el seu treball s’ha equiparat a artistes per a ell referents com Magritte, Tanguy i Salvador Dalí, artista que va influenciar en l’obra de Bruno. Les boles i formes arrodonides, “com el planeta o les gotes d’aigua”, en paraules del mateix Bruno, omplen els espais de les seves creacions, on tot tendeix a la rodonitat.  L’art de Bruno és enigmàtic i fantàstic. Abans d’endinsar-se en el surrealisme, Bruno passeja també per altres estils com els bodegons i les flors, que treballa de forma molt acadèmica. El recull de tota aquesta trajectòria és el que es podrà veure al Miramar fins el 5 de març. Segons la regidora de Cultura, Mireia Rossell, “el deute amb Bruno era important, i l’exposició per la qual s’ha treballat pretén ser l’homenatge expositiu més gran que se li hagi fet mai. Reunir prop d’un centenar d’obres, recopilar la seva vida i la seva història per primer cop, posant no només documentació sinó també anècdotes i records de paraula sobre el paper, escrivint la seva biografia per primera vegada, ha estat una feina curosa i necessària”. Biografia Pràcticament autodidacta, Bruno és sitgetà de naixement (23-03-1921) i té una vida marcada per importants successos que influiran en el seu desenvolupament artístic.  Des de ben petit pinta tot allò que se li posa al davant i rep les primeres lliçons de la mà del professors Magí Casanovas. Després d’una vida copsada per la Guerra Civil, Bruno marxa clandestinament a França, on es detingut i internat en un camp de refugiats. Poc després aconsegueix ser alliberat, gràcies a un influent sitgetà, i retorna a Sitges el 1945, on  es casa i té dues filles. El 1952 realitza la seva primera exposició a la sala del cinema Rialto, un punt d’inflexió que el porta a comprometre’s amb la seva afició artística. El 1953, afectat per la tuberculosi, passa un any al llit sense abandonar la pintura. A partir de la seva recuperació exposa algunes de les seves obres en aparadors de botigues de Sitges i col·labora amb altres artistes com Pruna. El 1955 té lloc la primera gran exposició a la Sala Pallarès de Barcelona, per la qual rep dures crítiques que provoquen en l’artista una decisió: pintar amb el seu estil característic, molt proper al surrealisme. El 1958, una exposició a la Sala Biosca de Madrid porta a la critica a considerar la pintura de Bruno com una aportació seriosa al surrealisme espanyol. Comença una etapa de gran activitat artística amb nombroses exposicions i Bruno traspassa les fronteres per començar a realitzar mostres internacionals, que el porten a conèixer la Dorrit Andersson, una sueca que, li robarà el cor. Fugint d’un matrimoni deteriorat, Bruno escull una nova vida per a la que ha de canviar d’identitat. L’època a Suècia serà la més productiva de la seva carrera. Tot i la distància, l’artista no perd el vincle amb Sitges i, en els primers anys de la dècada dels setanta, en Bruno. i la seva família fan curtes estades estiuenques a Sitges. És a partir de 1973, s’hi instal·la novament de manera definitiva. Durant els últims anys de la seva vida, l’activitat artística d’en Bruno no defalleix i continua participant en nombroses exposicions tant a Sitges com a l’estranger.