Del 24 de gener al 21 de març del 2015 el Centre d’Art Lo Pati d'Amposta presenta IX Festival Strobe de vídeo i Art Digital, iniciativa en marxa des del 2005.Ara, ha arribat a la segona entrega del projecte riure#. A riure#1 inferioritat vs superioritat el tema girava entorn l'humor com a eina de desarticulació de l'autoritat. Ara ens apropem a teories en les quals l'essència de l’humor és l’incongruent, la confluència en un mateix punt de dos idees o marcs de referència allunyats. La incongruència humorística llinda per un extrem amb la ironia (quan passat el xoc inicial som capaços de reconciliar les dues idees i adonar-nos que no estaven tan allunyades) i per l’altre, amb l’absurd (quan tot intent de reconciliació des de la racionalitat esdevé inútil). Bergson sosté que "una situació és còmica quan pertany simultàniament a dues sèries totalment independents d’esdeveniments i és capaç de ser interpretada segons dos significats completament diferents, al mateix temps”.
La frustració d’expectatives juga un paper important en el sentiment d’incongruència. Pascal afirma que "res fa riure tant a la gent com una disparitat sorprenent entre el que esperen i el que veuen". Davant d'una situació incongruent ens sentim, durant uns moments, abans de ser rescatats per la riallada, víctimes d'un hàbil estafador, com si l’existència se'n rifés de les nostres expectatives més sòlides. Kant situa l'arrencada del riure en el moment en què "una expectativa tensa es dissol de sobte en el no-res".
En el context de riure#2 "incongruència" el Centre Lo Pati presenta una selecció d'obres d'artistes contemporanis que representen algunes d'aquestes línies de pensament, amb treballs de Marc Vives & David Bestué, Carles Congost, Momu & No Es, Oriol Nogués, Pierrick Sorin i Zoraida Roselló. L’exposició es complementa amb un espectacle inaugural: Ultrashow de Miguel Noguera, un taller,
un programa online curat per Xavier Zambrano i la projecció de "Murieron por encima de sus posibilidades" d'Isaki Lacuesta amb la presència d'Ivan Telefunken i Joan Vilches com a acte de clausura. Riure# és un projecte curat per Blai Mesa Rosés.